Revista Som Cim Juny 2015 cimsom-2014-2015 | Page 34

Reportatges
Reportatges
SORTIDA D’EMERGÈNCIA
Laia Gallardo, Maria José Collantes i Maria Nicolas
Mentre els alumnes tre-
ballaven a les seves clas-
ses amb normalitat com
un dia qualsevol a l’esco-
la El Cim, es va realitzar
un simulacre d’emer-
gència per incendi.
El dia 3 de desembre de 2014
l’Ajuntament de Vilanova i la
Geltrú va organitzar el simulacre
anual en cas d’emergència,
també anomenat simulacre
de ciutat. No és un simulacre
com el dels anys anteriors, ja
que implicava la participació de
molta més gent. Uns 5 minuts
abans de començar un simulacre
d’aquestes característiques la
direcció de l’escola ha d’avisar
a les famímiles perquè estiguin
informats i no creguin que ha
passat una desgràcia de veritat.
L’escola El Cim va ser l’escollida
per portar a terme un simulacre
d’aquestes característiques a
causa de la situació geogràfica
al centre de la ciutat. En el
simulacre hi havien d’intervenir
tots els cossos de seguretat:
ambulàncies, bombers i fins i
tot un helicòpter d’evacuació.
Desgraciadament l’helicòpter i
els bombers no van poder venir
perquè va succeir un altre cas
real d’emergència a la carretera.
Tot això estava coordinat per
l’Ajuntament de Vilanova.
Les úniques persones que sabien
( 34 )
quan tindria lloc el simulacre
eren la directora i l’administrador
de l’escola. La resta de persones
que estàvem al centre sabíem
que es faria i havíem rebut les
instruccions necessàries per
actuar quan sonés l’alarma, però
desconeixíem quan passaria.
Arribat el moment a alguns
alumnes els van donar uns
rols per a què interpretessin a
persones que pateixen algun
accident (un que es mareja, un
altre que té un atac de cor, un
altre que es torça un turmell...).
D’aquesta manera els serveis
mèdics també havien d’estar a
l’aguait per posar en pràctica
els seus protocols. Quan van
evacuar als alumnes de les
classes els van enviar a la plaça
de la Vila, i després els van fer
entrar a la biblioteca Joan Oliva
per veure si hi cabrien allà, per
poder preveure on es podria
posar tot aquell volum de gent
en cas que no poguessin estar a
l’aire lliure.
El simulacre ens va tenir a tots
força entretinguts durant uns
quants dies, però un cop va passar
i vam veure que tot havia anat tal i
com s’esperava, vam adonar-nos
que no cal patir per res.
COM ENFOCAR
LA VIDA
Des de la nostra visió d’adoles-
cents ens queda tota una vida per
davant, tenim moltes expectati-
ves i molts objectius per complir.
És un moment meravellós per a
totes les persones, quan es for-
men els millors records. Encara
no tens les preocupacions dels
adults però ja no ets un nen pe-
tit. Has d’aprofitar per gaudir-ho
al màxim amb les teves amis-
tats i la gent que t’envolta. Però
també es l’hora de girar cap a un
cantó o un altre i d’escollir quina
mena de persona vols ser l’en-
demà. És el punt en el que allò
que decideixis començarà a ser
important i les coses que facis
t’aportaran conseqüències en el
futur, bones o dolentes.
Pensar en les conseqüències
dels teus actes fa mandra, però
és un tema que hauríem de te-
nir en compte. Fa mandra per-
què quan t’adones que els actes
d’avui impliquen conseqüències,
et veus obligat a actuar de forma
responsable.
Hi ha joves que només pensen en
estudiar i treballar i d’altres que
només pensen en passar-s’ho
bé, sovint anant en contra d’allò
que els recomanen. No hi po-
dria haver un entremig? Perquè
sempre ens han dit que el millor
és l’equilibri, oi?
Tots sabem que naixem i des-
prés morim, per tant, l’objec-
tiu en aquesta vida és intentar
ser com més feliços possible
Júlia Menéndez
sense molestar els altres. La
resta són complements perquè
tothom visqui amb harmonia.
Per aquesta raó hem de treba-
llar, pel servei de les persones,
treballem per poder conviure
tots plegats i cobrir les nostres
necessitats, també d’aquesta
manera aconseguim la felicitat.
Malgrat que a alguns individus
els surti malament i d’altres bé,
la intenció de tothom és poder
arribar a la felicitat.
Com a conclusió, la millor opció
en l’adolescència seria combi-
nar responsabilitat i diversió,
estudiar i sortir, sempre que se
surti d’una manera responsa-
ble. Si estudies, encara que ara
no tinguis clar què acabaràs
fent més endavant, tindràs més
possibilitats de treballar en allò
que t’agrada, cobrant un sou. I
ja sabem que, si tens diners, ja
tens una bona part de la teva
vida solucionada si tens temps
per gaudir-la.
Aconseguint un equilibri en la
vida és com millor la podràs
aprofitar, gaudint-la de jove amb
els amics, de gran amb la feina
que t’agrada. És clar que això no
és cap vacuna contra els mals
de cap. Però te’n pots estalviar
uns quants.
Ara és el moment d’escollir el
nostre camí, ara és el moment
de fer-nos preguntes.
Il·lustració Magí MIró
( 35 )