Revista Som Cim Juny 2015 cimsom-2014-2015 | Page 32
Reportatges
SE’N VA UN GRAN PILAR
DE L’ESCOLA
El divendres 30 de febrer vam dir
adéu a una professora històrica i
un exemple per a molts. La Rosa
Álvarez és una de les professores
que més anys ha treballat aquí
a l’escola, 38 anys exactament,
i ha vist passar generacions
d’alumnes per aquestes aules.
Durant aquest temps la Rosa
ha aportat tant valors com
coneixements i això ens quedarà
gravat a la memòria. Però ara
s’ha jubilat.
L’acomiadament de la Rosa va
ser tot un esdeveniment, moltes
persones es van emocionar amb
el seu discurs i les paraules que
li vam dedicar els alumnes. Ella
no en sabia res, de la sorpresa
que li havíem preparat; tots
els alumnes i professors vam
baixar al pati sense que ella se
n’assabentés. Quan va baixar
tothom es va posar a aplaudir-
la eufòricament i això va fer que
se li dibuixés un gran somriure
a la cara. A continuació la titular
va dedicar-li un breu discurs
per agrair-li tot el que havia
fet i aportat a l’escola. Després
van sortir els delegats de totes
les classes per entregar-li un
petit detall en nom de tots els
alumnes de l’escola: un mantó
amb tot de tires penjant, on en
cada una d’elles hi havia una
dedicatòria de cada estudiant.
Va ser un petit obsequi amb gran
significat, ja que esperem que
( 32 )
la Rosa ens recordi a cada un
de nosaltres com nosaltres ens
recordarem d’ella.
Normalment els acomiadaments
són tristos, però en aquest cas
vam voler que l’estrella d’aquest
esdeveniment passés l’últim
dia a l’escola com mai i que
s’emportés un gran record de tots
nosaltres. Aquest bon rollo es va
anar transmetent fins a respirar
un aire d’alegria i benestar en tot
el pati per així agrair l’entrega
d’aquesta professora a l’escola i
a tots nosaltres. Finalment vam
acabar l’acomiadament amb una
gran concentració d’alumnes al
voltant de la Rosa desitjant-li
molta sort i fent-nos fotos amb
bogeria.
Alguns dels companys de la Rosa
han volgut fer unes declaracions
Júlia Menéndez i Judit García
sobre la seva convivència laboral
amb ella:
“Em sap molt de greu perdre
una persona com la Rosa, ja
que porta molts anys a l’escola
i a la vegada estic molt content
perquè ja li tocava descansar” va
dir el Gerard Coll.
“I and the students will miss
her very much. She was a great
teacher” va comentar la Karen.
“Echaré de menos sus buenos
consejos” va dir l’Araceli.
“Durant tot el temps que hem
passat juntes he pogut veure
la seva part humana, íntima i
professional. Ha estat un gran
exemple.” va declarar la Judit.
I ara ens preguntem...Què deu
estar fent la Rosa?
( 33 )