El Somni
d’una nit d’estiu
GRUP D'ARTS ESCÈNIQUES
En El Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare,
un grup d’artesans de la ciutat d’Atenes, els que la seua
professió no té res a veure amb la teatral, preparen una
funció per a oferir-la als Ducs d’Atenes en la festa de les
seues noces; «“La más lamentable comedia, y la muerte
más cruel muerte de Píramo y Tisbe”, “Una comedia muy
trágica”». Ací Shakespeare dóna en el clau per partida
doble.
D’una banda, encara no existeix la comèdia que
no guarde en el seu interior una gran tragèdia,
és una màxima dels comptadors d’històries.
D’altra banda estan els artesans, «“Hombres y mujeres
con callos en las manos que trabajan aquí en Atenas, que
nunca antes han trabajado su mente... hasta ahora”» diu
l’esposa del Duc, Hipólita, als quals l’autor els atorga la
responsabilitat de fer el teatre dins del teatre, una figura
que es repeteix en diverses ocasions en la seua obra. I ací
és on es reivindica el teatre amateur, el teatre fet des del
cor i la bona voluntat.
És, possiblement, el moment més divertit i hilarant de
la funció. El minut d’or. Treballar amb eixos artesans,
amb els meus artesans, és un treball dur que requereix
un sac de paciència, però reporta una gran satisfacció.
Acompanyar a actors i actrius amateurs fins a l’escena és
una cosa impagable. Conèixer gent tan enamorada del
teatre com tu, que són capaços de treballar en acabar
de treballar, per a vetlar i assajar una vegada i una altra.
30
Per, tan sols, apujar-se a un escenari a compartir la vida
d’uns altres, de personatges escrits per un comptador
d’històries i dirigits per un altre.
Per això Shakespeare els fa als artesans aquest regal
i ens el fa en cada funció als afortunats que podem
representar-lo i gaudir-lo. El teatre ens ensenya a
escoltar, a gestionar les emocions, ens manté desperts,
ens fa empatitzar i és bàsic en la formació dels més joves,
és una eina clau en la socialització, la psicomotricitat
i la comprensió oral i escrita. Que una societat musical
aposte per les arts escèniques i la impartisca entre les
assignatures de la seua escola és una gran oportunitat
per a apropar el teatre, el cant i la dansa als més joves.
El teatre en l’època de Shakespeare era un lloc de reunió
i de festa, una escola d’història i de poesia. Gràcies a la
Societat Musical d’Alboraya per deixar-me dirigir aquest
vaixell.
Que comence la funció.
“Oiré esa obrita. Pues nada puede salir mal si la cosa ha
sido hecha con buena voluntad y gran esfuerzo.”
W. Shakespeare. Un Sueño de una noche de verano Acto V,
escena 2.