La importància
de l’estudi de la
música
tradicional
Per Josep Juste, director de la Colla de Dolçaines
i Percussió de la SMA, professor de l’Escola i musicòleg.
Durant els últims anys l’estudi de les diverses músiques tradicionals
de cadascuna de les diverses regions del món ha experimentat
un clar creixement. Ara bé, des que aquells primers estudiosos
de la música tradicional com van ser Bartok i Kodaly amb els seus
fonògrafs pels pobles hongaresos, gravant les gents del camp
fent els seus cants tradicionals i transcrivint allò que recollien, les
coses han canviat molt. En el nostre cas, el de la música tradicional
valenciana, han anat sorgint figures que han anat estudiant el nostre
patrimoni musical al llarg dels temps. Caldria nomenar en primer lloc
a Manuel Palau qui ja coordinar una col·lecció on es feia un recull de
cançons i balls populars valencians, editats en partitures als volums
monogràfics de la col·lecció que hem comentat i que, als anys 50 i
60 del segle xx, va editar la Diputació Provincial de València a través
de la Institució Alfons el Magnànim. També cal destacar a Salvador
Seguí, qui va fer diverses gravacions pels pobles valencians, de
nord a sud, i va editar tres cançoners que són una obra de consulta
obligada a l’hora de fer algun treball sobre música tradicional
valenciana: Cancionero Musical de la Provincia de Valencia,
Cancionero Musical de la Provincia de Alicante i Cancionero Musical
de la Provincia de Castellón. Ara bé, en aquest projecte coordinat
i dirigit per Seguí, van col·laborar estudiosos de rellevància com
Maria Teresa Oller, Sebastià Garrido o Fermín Pardo.
Aquest últim també ha sigut una figura important per sí mateix,
doncs la seua obra La música popular en la tradició valenciana,
(publicada junt a José Ángel Jesús-María) és segurament la major
compilació i estudi sobre les funcionalitats de les diverses formes i
tipus de peces de la música tradicional valenciana.
Altra figura a destacar és Vicent Torrent, fundador del grup Al Tall
i que durant molts anys va dirigir, primer des de la Conselleria de
Cultura de la Generalitat Valenciana i després ja a l’Institut Valencià
de la Música, els programes de música popular que des d’ací es van
anar creant i sobre tot el que és una joia per als valencians, encara
que molt desconeguda: la Fonoteca de Materials. Es tracta d’una
col·lecció de discos on es recullen gravacions de diversos pobles.
En alguns casos es fa una barrejadissa de pobles i temàtiques dins
d’un mateix disc, però alguns són monogràfics sobre algun poble
(Algemesí, Morella, La Todolella...) o sobre alguna temàtica particular
(Les Danses a la Vall d’Albaida, Antologia del Cant d’Estil, Antologia
de la dolçaina...). A més, Vicent Torrent, també és autor d’un llibre
molt interessant per a tots aquells que vulguen anar introduint-se a
poc a poc dintre del món de la música tradicional. La música popular
fa una mena de viatge per diferents manifestacions de la nostra
música tradicional que encara hui continuen vives al pobles on es
fan i que mai han deixat de fer-se i transporta al lector a eixos pobles
en festes ensenyant-los les seues costums més ancestrals.
En els últims anys, després de la jubilació de Torrent, ha pres el
relleu en la Fonoteca i en el camp de la música tradicional a les
institucions, el musicòleg Jordi Reig, ara dintre de la Direcció
Adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana de l’Institut Valencià
de Cultura. A més aquest últim és autor de la que segurament és
l’obra més important sobre la música tradicional valenciana. La
música tradicional valenciana. Una aproximació etnomusicològica és
una obra on es fa un repàs a tots els tipus de cançons, balls i formes
musicals de la nostra tradició a més d’analitzar les característiques
musicals de cadascun dels diversos tipus de músiques.
No obstant, a més de tots aquests estudiosos sobre els que hem
parlat, cal també recordar i nomenar altres figures que feren altres
compilacions, reculls o estudis com poden ser José Ruiz de Lihory,
Eduardo Martínez Torner, Eduardo Ximénez o el Pare Mariano
28
Baixauli, els quals ja van fer els seus estudis sobre la nostra música
tradicional abans d’existir els mitjans de gravació, de manera
que moltes voltes transcrivien directament a partir d’escoltar els
intèrprets. També podem trobar altres autors actuals que han fet
altres estudis més específics sobre algun tema, però els que hem
nomenat anteriorment són, segurament, els més emblemàtics, pel
tipus d’obres recopilatòries que han fet.
Ara bé, cal tindre en compte que el fenomen que ha fet que entre la
societat valenciana ressorgisca de nou l’interés per la nostra música
tradicional, segurament ha sigut Pep Gimeno Botifarra. Ell durant
molt de temps es va dedicar a anar pels pobles preguntant a la gent
major sobre, cançons, balls, romanços... i a cantar aquestes peces
recollides per tots els indrets de la nostra terra, fins que algú es va
adonar de la gràcia com a comunicador d’aquesta persona i de que
la música que cantava, tal volta no estava tan mal. A partir d’eixe
moment el Botifarra va començar un viatge, que encara no ha parat,
per tota la geografia valenciana, cantant i contant moltes d’aquelles
cançons que ara reviuen.
Gràcies a tot açò i també al treball callat i, moltes voltes, en l’ombra
de molts cantadors, grups de danses, grups de folk, etc., d’uns anys
ençà s’ha experimentat un autèntic boom entre la societat valenciana
per voler conéixer, ballar, cantar i escoltar aquelles músiques de
passat. I trobe que aquesta revitalització és ben important i hem de
continuar promovent-la.
Però, per què és tan important que conegam la nostra música
tradicional. El principal motiu és que ens agermana amb el nostre
passat, amb les nostres arrels, amb la nostra historia. Pensem que,
en un temps on no existien la ràdio ni la televisió, aquestes músiques
eren les que feien servir els nostres avantpassats. A més estudiant-
la i coneixent-la podem entendre millor el que passava fa temps i
la societat d’aleshores. També pot ser una font d’inspiració per als
músics d’avui a l’hora de composar noves obres inspirades en la
tradició.
És d’agrair la proliferació de colles de dolçaina, grups de danses i
rondalles, ja que açò normalitza i apropa la música tradicional entre
la societat valenciana. I és que no deixa de ser curiós que, a pesar de
tot el que hem comentat, la música tradicional valenciana siga una
de les més desconegudes, especialment per als propis valencians.
Amb aquest ressorgiment pense que es va aconseguint poc a poc
corregir açò.
Vos anime des d’ací a que feu per conéixer la nostra música
tradicional, que feu per aprendre-la i que vos apunteu a fer-ne des
de qualsevol dels àmbits que vos poden apropar dins de la nostra
SMA: apunteu-vos a dolçaina o a tabal per poder entrar a la Colla
de Dolçaines i Percussió; podeu ensenyar-vos a ballar al nostre
Grup de Danses; i ara també podeu vindre a la rondalla tradicional
que hem organitzat aquest curs. Es tracta d’una nova formació
dirigida a aquelles persones que ja sàpien tocar algun instrument
de corda, especialment de corda polsada com el llaüt, la bandúrria
o la guitarra, però també podem admetre algun violí o alguna flauta.
Persones que tinguen ganes de gaudir, de passar-ho bé fent la
música més nostra. Ja tenim una xicoteta base formada amb alguns
dels músics que eixim a tocar cada 30 d’abril els mayos pels carrers
d’Alboraia, però caldria que s’animara algú més, especialment
instruments melòdics (bandúrries, llaüts, violí, flauta...). Els assajos
els fem dimecres de nit, a les 22 hores al Musical.
Animeu-vos! Vos esperem!