Revista Safareig Poètic núm 9 Revista Safareig_9 | Page 20

SAFAREIG POÈTIC
(ve de la página anterior)
Aleshores, de sobte, semblava que tothom era a
la xarxa, amb una revista electrònica o una pàgi-
na d'inici per a un diari imprès o un lloc d'autor.
El meu propi lloc va començar com una manera
d’ajudar a promocionar les meves classes parti-
culars, de manera que no hi hagués de dedicar
tanta estona al telèfon abordant el que els grups
havien programat i la manera en què m’acostava
a la poesia. Aleshores, vaig voler fer alguna cosa
més que anés més enllà, i vaig començar a mante-
nir un diari ocasional, que intentava centrar prin-
cipalment en l’escriptura. Ho veia com a espai
per compartir una mica del meu procés i trans-
metre les coses que em sustenten i, de tant en
tant, despistar-me o esbojarrar-me. És a inter-
net,cert, però no ho sento com un gran fòrum
públic. No tinc ni idea de quanta gent ho veu. No
intento que l’escriptura sigui literària ni cap altra
cosa. Gairebé m’assec i escric sobre tot el que hi
ha al meu cap en el moment.
Penso molt en "el confessional", quant a això i pel
que fa a la meva poesia, allò que alguns han ano-
menat confessional. Per descomptat, estan
deixant fora una part del meu treball, com
"Jimmy i Rita", un llibre que és una novel·la en
vers i molts altres poemes que es centren al món
en lloc del jo. I és cert que tinc moltes coses sobre
mi, jo, jo, almenys, aquesta és la seva superfície.
Però la meva
esperança, el meu objectiu, és transcendir allò
personal, utilitzar-lo per a l'art... per a mi vol dir
que hi ha una connexió, que agita alguna cosa
dins algú altre. Si no ho faig, és perquè no ho he
fet adequadament per transformar el tema. Si
crec que la meva experiència és especial, i si el
poema (o diari web) es llegeix així, he fracassat.
És un gran repte per a l’ego, realment, la part que
només vol ser admirat. O la part que simplement
necessita, de vegades desesperadament, ser vist.
Suposo que el que dic és que realment sóc cons-
cient dels perills d’escriure d’aquesta manera; hi
ha molts laberints psíquics. Però el que valoro en
poesia és exactament això: trobar una altra cons-
ciència a la pàgina, experimentar l’altra de la ma-
teixa manera que l'experimentem en l'amor. Un
poema amb èxit és en definitiva una ampliació
del mi mateix i parla d’una fam espiritual. )
20