Revista Safareig Poètic núm 8 Revista Safareig_8 | Page 6

SAFAREIG POÈTIC
6
DIA D’ESTIU
Qui va crear el món?
Qui va crear el cigne, l'ós negre?
Qui va crear el saltamartí?
Em refereixo a aquest saltamartí,
el que s’acaba de propulsar a l'herba,
el que està menjant sucre de la meva mà,
el que està movent les mandíbules de darrere a endavant i no de dalt a baix,
el que mira al seu voltant amb enormes ulls intricats.
Ara aixeca els seus pàl•lids avantbraços i es renta la cara a consciència.
Ara desplega sobtadament les seves ales i s'allunya surant.
No sé ben bé què és pregar.
I tanmateix sé com parar atenció
i sé com caure sobre l'herba,
com agenollar-me a l'herba,
com saber-me ociosa i beneïda,
com passejar a través dels camps,
és el que porto fent tot el dia.
Digue’m, què més hauria d'haver fet?
Si no és veritat que al final tot es mor, i massa aviat?
Digue’m, què és allò que penses fer amb la teva única salvatge i preciosa vida?
Mary Oliver (traduït per Magda Barceló)
LA NIT ESTRELLADA
Això no impedeix que tingui una terrible necessitat de - diré la paraula? - religió. Llavors surto a
la nit a pintar les estrelles.
- Vincent Van Gogh en una carta al seu germà
La ciutat no existeix
llevat d’allà on llisca un arbre de cabells negres
com una dona ofegada dins el cel calent.
La ciutat està en silenci. La nit bull amb onze estrelles.
Oh nit estrellada! Així és com
Vull mori'm.
Es mou. Tots estan vius.
Fins la lluna s’infla dins els seus acers de taronja
per expulsar els nens, com un déu, dels seus ulls.
La vella serp invisible engoleix les estrelles.
Oh estrellada nit estrellada! Així és com
Vull mori'm:
en aquella bèstia arrauxada de la nit,
xuclada per aquell gran drac, per separa’m
de la meva vida sense bandera,
sense ventre,
sense cap crit.
Anne Sexton (traduït per Eduard López Mercadé)