Revista Safareig Poètic núm 8 Revista Safareig_8 | Page 12

SAFAREIG POÈTIC
12
“Llar”, el poema de Warsan Shire, en traduc-
ció de l’Eduard López Mercadé, que van llegir
conjuntament l’Elena Giménez i ell mateix.
LLAR
ningú surt de casa a menys que
casa seva sigui la boca d'un tauró
només corres cap a la frontera
quan veus la ciutat sencera córrer també signifiquin més que un pur viatge.
ningú s'arrossega sota tanques
ningú vol ser colpejat
compadit
els teus veïns corren més ràpid que tu
amb l’alè traient sang a la gola
el noi amb qui vas anar a l'escola
que et va besar maldestre rere l'atrotinada
fàbrica
està sostenint una arma més gran que el seu
cos
només surts de casa
quan la casa no et deixa quedar-te. ningú tria campaments de refugiats
o escorcolls dels quals
el teu cos surt malmès
o presó,
perquè la presó és més segura
que una ciutat de foc
i un escarceller
en la nit
és millor que un camió ple
d'homes que s'assemblen al teu pare
ningú no ho podria suportar
ningú no podria pair-ho
cap pell seria prou dura
ningú surt de casa a menys que la casa et
percaci
amb foc sota els peus
i sang calenta al ventre
no és una cosa que mai haguessis pensat a fer
fins que sents el tacte de la navalla
al coll
i fins i tot llavors has portat l'himne sota
la respiració
només estripes el passaport al lavabo
de l'aeroport
i somiques mentre cada mos de paper
et deixa clar que no tornaràs enrere.
has d'entendre,
que ningú posa els seus fills a un vaixell
a menys que l'aigua sigui més segura que la
terra
ningú es crema les mans
sota trens
sota carrosseries
ningú passa dies i nits a l'estómac d'un camió
alimentant-se amb diaris a no ser que els
quilòmetres
el
torneu a casa negres
refugiats
bruts immigrants
sol · licitants d'asil
que xucleu el nostre país sec
negrots amb mans pidolaires
fan una olor estranya
salvatge
han arruïnat el seu país i ara volen
arruïnar els nostres
com fan les paraules
les brutes mirades
te les poses a l’esquena
potser perquè el cop és més tou
que un membre amputat