Revista Safareig Poètic núm 7 Revista Safareig_7 | Page 32

SAFAREIG POÈTIC
32
"Hivern", poema d'Antoni Tàpies-Barba,
A Glòria
que va llegir Elena Giménez a prec d'Antò-
nia Farré, que no va poder ser-hi present i
volia dedicar aquest poema al seu amic Pep Quan la mà cruel de l'hivern ens estreny
de las Heras, desaparegut aquests diez.
i la natura es despulla de tot,
de la roca immortal,
del faig i de l'alber,
HIVERN
i la llavor, sota terra, no tem
A Glòria
la nevada ni l'ullal de la rata,
tu i jo caminem en silenci
i el record de l'amor es dissol en l'absèn-
Quan la mà cruel de l'hivern ens estreny
cia.
i la natura es despulla de tot,
Tot és petit i la distància augmenta
de la roca immortal,
a redòs de la ventada.
del faig i de l'alber,
Els camins ens separen
i la llavor, sota terra, no tem
pero ens trobem més enllà,
la nevada ni l'ullal de la rata,
on la muntanya jeu tota plena de gebre,
tu i jo caminem en silenci
i el record de l'amor es dissol en l'absència. com un gegant ferit mortalment.
L'hivern és cruel amb el cos dels amants
Tot és petit i la distància augmenta
i la blanca nevada
a redòs de la ventada.
es rabeja en el seu defalliment,
Els camins ens separen
així com el lleopard esgota la seva presa
pero ens trobem més enllà,
i a poc a poc la dessagna.
on la muntanya jeu tota plena de gebre,
Aixi tu i jo trobem plaer en la distància
com un gegant ferit mortalment.
i en el silenci d'aquest paisatge hivernal.
L'hivern és cruel amb el cos dels amants
i la blanca nevada
es rabeja en el seu defalliment,
Antoni Tàpies-Barba
així com el lleopard esgota la seva presa
i a poc a poc la dessagna.
Aixi tu i jo trobem plaer en la distància
i en el silenci d'aquest paisatge hivernal.
Antoni Tàpies-Barba