Un altre aspecte important és que exigim molt dels nostres nois, de tots, dels millors i dels pitjors. Busquem el mateix objectiu: som una petita nació que vol pujar el nivell educatiu de tots ells perquè volem sobreviure en un món amb gran nivell competitiu. Si ens comparem amb Corea del Sud, Japó, Xangai o Hong Kong podem veure que ells també surten molt ben parats. Però a Finlàndia hi ha una gran diferència, l'Estat es basa en la llei de l'equitat en la qual el Govern està per donar suport als que menys recursos tinguin. Busquem el tracte just per tal de millorar les seves destreses i habilitats per arribar al nivell comú d'exigència i que tornin al corrent. Per augmentar el nostre benestar necessitem tots els cervells dels joves. Aquests han estat els principals aspectes que ens han portat fins al que som avui dia.
Quin pes tenen els centres educatius privats en el sistema finès?
No hi ha cap universitat privada, per començar. En el nivell de Formació Professional, tenim alguns instituts, però en total seran com a molt 15. Pel que fa a l'educació primària, crec que la xifra camina al voltant de les 90 escoles privades. Encara que aquests no són completament privats, sinó que són concertats pel que la societat i l'Estat aporta la seva part a l'educació d'aquests infants. Solen ser escoles amb una pedagogia especial pel que fa a la religió com les cristianes luteranes que inculquen els seus principis religiosos a les aules. Tanmateix, els programes escolars són els mateixos en tots aquests centres. Només la manera de treballar dins el col·legi és el que pot ser diferent.
Ha influït la situació econòmica en la qualitat de l'educació?
Mai hem estat un país ric i pensem que una educació de qualitat és l'única manera que la societat progressi.
41