En segon lloc i per afavorir l’equitat, els fons estatals públics es reparteixen entre els centres en funció de les seves necessitats i no de manera uniforme, per compensar aquelles escoles amb més necessitats. La igualtat d'oportunitats és un valor essencial.
En tercer lloc, l'autonomia dels centres. A partir d'un currículum bàsic comú, cada centre s'organitza com millor consideri en funció de les seves necessitats.
En quart lloc, una educació personalitzada. Des dels primers cursos s'intervé per donar suport als alumnes amb necessitats especials, amb la qual cosa s'evita que les seves dificultats augmentin amb els anys i es minimitzen els percentatges de fracàs escolar. Es respecta el ritme d'aprenentatge de cada nen i es fuig de les proves i activitats estandarditzades. A més a més, els professors s’ocupen del mateix grup des de 1r (7 anys) fins a 6è (12 anys), fet que ajuda a un millor coneixement de les necessitats i demandes de cada infant.
En cinquè lloc, els alumnes tenen temps per a tot. L'educació es pren seriosament, però també es dóna importància al joc i al descans. Els nens no comencen l'educació obligatòria a l'escola fins als 7 anys, moment en el qual se'ls considera madurs per aprendre. A més a més, les jornades lectives són més curtes. Els estudiants de primària tenen només 3 o 4 classes al dia, amb descansos de 15 minuts entre cadascuna d'elles als quals se suma el descans per menjar. No hi ha deures, el treball es fa a classe.
Els estudiants no fan exàmens ni reben qualificacions fins a 5è curs (11 anys) i els informes que el professor redacta per a les famílies són descriptius. S’afavoreix la curiositat i la participació. La imaginació i la capacitat d'emprenedoria són molt apreciades per la societat finesa; abunden els professionals de camps artístics i creatius i també els de tecnologia i d’enginyeria. Això també es fomenta en l'educació, on es valora la creativitat, l'experimentació i la col·laboració per sobre de la memorització i les lliçons magistrals.
En sisè lloc, la possibilitat de que les famílies s'impliquin. A Finlàndia, l’educació és fonamental i es complementa amb activitats culturals. Per afavorir-ho, les famílies reben ajudes suficients que faciliten la conciliació de la vida laboral i familiar i disposar de més temps amb els seus fills.
22