88 La Cellera Nº3 Juny 2017
Tanmateix, moltes de les innovacions venen a dir que els infants no són els subjectes que el món productiu actual necessita. I a mi què m’importa?. A veure, canviïn vostès, perquè la fita de l’escola no era fer productors. No dèiem que l’objectiu de l’escola era fer persones amb capacitat de conviure?. Per tant, senyors del món econòmic, reclamin vostès subjectes amb capacitat de deduir, de pensar, de raonar, d’adaptar-se a mons canviants, de mantenir la curiositat per saber... Si és això el que demanen hi estem d’acord perquè coincideix amb allò que nosaltres demanem.
Amb tot, l’escola del món actual, en algunes coses, és la de sempre, un lloc en el qual els adults ajuden a personatges que s’estan construint, a ser persones que mantenen la curiositat per saber, que aprenen a relacionar-se, que s’acaben entenent a sí mateixos, que tenen curiositat per saber sobre altres mons que no formen part de la seva vida quotidiana, que aprenen a saber com funciona la societat... això és l’escola. Algunes coses no canvien, el profe al qual li agrada fer això continuarà sent una persona encantadora, entusiasmada, estimulada, motivadora, etc, etc.. abans i ara, però allò que haurà canviat és, òbviament, que ja no té massa sentit que expliqui una lliçó i que agafi el llibre i digui pàgina 30, llegim i fem els exercicis.
El gran canvi és com passes d’un mestre instructor (que no ho són tots) a un mestre estimulador, inductor, integrador de sabers, amb ganes de preocupar-se per cadascun dels seus alumnes. Ja a la LOGSE s’estava dient que no havia d’existir organització escolar per curs, perquè els xavals maduren a ritmes diferents. Així mateix, quan es diu que el subjecte educatiu és el grup i no l’individu ja estem dient que hem de treballar en aprenentatge cooperatiu i aprofitant els sabers de cadascú.