86 La Cellera Nº3 Juny 2017
Potser amb aquestes reflexions ja m’ho ha contestat, però com creu que hauria de ser, doncs, l’escola del S. XXI?.
L’escola és una institució molt complicada de canviar, cíclicament hi ha algú que escriu un llibre sobre la desaparició de l’escola; però l’escola no desapareixerà ni necessitem que desaparegui, necessitem l’escola, l’escola no pot desaparèixer. Ara bé, l’escola al servei de què?. El gran perill de parlar d’innovació, o de renovació, és quan diem que una escola no serveix per les necessitats actuals, i per tant, diem que com no serveix hem d’innovar, o hem d’avançar-nos (com dirien les ‘escoles avançades’), als canvis de la societat. Però atenció, què vol dir que hi ha discordança entre l’escola i allò que necessiten els infants avui?, allò que necessita l’empresa?, allò que necessita el desenvolupament de la societat?, allò que necessiten els seus pares i mares per estar tranquils i ser feliços?, o allò que veritablement necessita l’infant?.
Hi ha una adaptació inevitable que és que si la societat canvia acceleradament, l’escola ha de canviar acceleradament. L’escola ha de canviar perquè la manera d’ensenyar, la d’aprendre, la de gestionar la informació, la de relacionar-nos entre nosaltres, i els artilugis que necessiten els infants per aprendre, tot això, en un món acceleradament canviant, canvia ràpid. Així mateix, si el món també canvia quant a diversitat, l’escola ha de ser, inevitablement, molt més mestissa que no pas ho era abans. Però hem allò que hem de tenir molt clar és per a què servirà per a un infant passar per l’escola, aquesta és la pregunta que ens hem de fer i no quants ‘fracassen’ o no. Després d’haver passat una sèrie d’anys en una història, una institució que li hem dit escola, què ha passat en la vida d’aquest infant?. Aquest resultat final és l’avaluació que en podrem fer.