6 La Cellera Nº3 Juny 2017
La seva obra més emblemàtica, Allà on viuen els monstres (1963), segueix sent avui en dia un treball revolucionari. La història és ben senzilla: en Max, un nen d’uns sis anys, és castigat a la seva habitació. Un cop allí, li creix un bosc i fa cap a la terra on viuen els montres. Conforme en Max s’endinsa en aquesta terra de feres, les imatges prenen gradualment el protagonisme, fins que en arribar la gran festa salvatge de la part central del relat, Sendak –per primer cop en la història dels llibres il•lustrats infantils- la recrea en tres espectaculars dobles pàgines sense paraules. Sendak prescindeix del llenguatge i fa que en Max es comuniqui mitjançant temibles sons guturals i cabrioles animals, com la bèstia tant terrible que és.
Més enllà de les innovacions formals, el llibre despunta pel respecte que mostra cap a la feresa innata dels infants. En Max agafa el seu pelutx pel coll, persegueix al gos amb una forquilla i crida a sa mare. I tot i així, quan torna a casa després del seu periple per la terra dels monstres, no rep cap càstig i, en canvi, troba el seu sopar, encara calent, esperant-lo.
El poder de l’obra de Sendak sorgeix del seu fi sentit per captar l’enèrgic paisatge emocional de la infantesa. Com ell mateix reflexiona a compte del seu llibre més famós, “des dels primers anys, els infants conviuen en naturalitat amb emocions pertorbadores, i la por i l’ansietat formen part de la seva quotidianitat”. Els llibres de Sendak -almenys les seves obres més representatives- parlen precisament de com s’encaren aquestes pors i ansietats en aquestes primeres etapes de la infància.