39 Escola pública 30 Passos
És gaudir de la infantesa des d'una altra mirada, no amb la mirada de nena, ni amb la d'experta, sinó des d'un altre punt, des del procés. És entendre la infantesa com un espai de realitat creixent, de descobriment constant. Les vivències ens empenten a reconstruir-nos contínuament, a afegir enfocaments, mirades, carícies, records, persones. Totes les novetats sense parar se succeeixen, ens aclaparen, ens retornen sobresaltats al nostre jo, cada vegada més ferm i segur. I després dubtes sobre tot el que vas aprendre i continues reaprenent, de les persones, les idees i els sentiments.
Hi ha una part tan increïble en ser l'alumna de pràctiques, i és allò que em sedueix i em fascina, el trobar el camí de la curiositat infinita, recuperar la mirada assedegada, el gest admirat, la capacitat de sentir-nos sorpreses i audaces, confiades, pacients, obertes a l'error amb el somriure i a l'encert amb l'alegria primerenca d'una conquesta poderosa i definitiva.
Aquesta és la infància on vull trobar els límits i les maneres per quant sé, humilment, d'ensenyar, sempre aprenent. És l'horitzó del meu anar sabent, que no pretén, que no fingeix ni s'envaneix, sinó que vol preservar, per sobre de tot, la transparència amb la que els infants, sense voler, ens ensenyen a mirar al fons dels ulls, a abraçar i transmetre la contínua aventura d'estar vius.