20 La Cellera Nº3 Juny 2017
Filla de cineastes, Hana Makhmalbaf, debutà com a directora amb tan sols 14 anys. L'any 2007, amb 19 anys, estrenà el seu segon film, Buda explotó por vergüenza, modest film guionitzat per la seva mare, Marziyeh Meshkini, i rodat amb actors no professionals en un poblet a l'oest de Kabul. La pel·lícula va obtenir un gran èxit de crítica i públic i va ser guardonada als festivals de Berlín i de Donosti.
Fidel al discurs cinematogràfic de son pare, el director Mohsen Makhmalbaf, i d'Abbas Kiarostami, Makhmalbaf ens conta, en aquesta història mínima i d'una senzillesa narrativa exemplar, les crueltats d'un món adult injust i violent, marcat per la guerra i la intransigència.
La protagonista és l'extraordinària nena de sis anys, Nikbakth Noruz. Viu en una cova on cuida del seu germà petit mentre sa mare s'encarrega de l'economia domèstica. En veure llegir i escriure al seu veí, decideix que ella també vol anar a l'escola, però necessita un quadern i un llapis que aconseguirà en vendre quatre ous al mercat. Una odissea mínima en la qual es contraposa la determinació i la innocència de la nena amb la intolerància, la violència i la crueltat del món dels adults. Crueltat que ressona en els jocs dels infants. Una transposició del món adult que també trobem en altres films com El globus blanc (1995) del també iraní, Jafar Panahi.