REVISTA LA CELLERA LA CELLERA Nº3 JUNY 2017 ESCOLA 30 PASSOS | Page 17

17 Escola pública 30 Passos

Òbviament, les diverses històries quotidianes que van sorgint en el dia a dia aquesta escola són tremendament dures. El film, en aquest sentit, està molt emparentat amb el cinema de l'excel·lent director britànic Ken Loach. Tanmateix, a diferència d'aquest, no hi ha una recreació massa explícita en el dolor dels personatges, ni un posicionament clarament polític en el sentit ortodox del terme, i sobretot, el film no fa èmfasi només en el fracàs del sistema i en la decepció que això suposa, sinó que esdevé un film molt més esperançador.

En el pel·lícula, apareixeran diverses trames i subtrames, algunes intencionadament inacabades, però perquè la idea mateixa del film és aquesta, les històries continuen, però sempre hi haurà algú disposat a aixecar les pedres que sorgeixin pel camí. Aquesta és justament la frase que Daniel Lefebvre, director de l'escola, fill de miner i aficionat a l'escriptura, escriurà en el seu bloc de notes, com a metàfora de què suposa la vida per a qui l'existència és una lluita diària. Així doncs, el film esdevindrà finalment un homenatge a tots i totes els Daniels Lefebvres que avui, demà i sempre, estaran disposats a aixecar aquestes pedres del camí.

"Ho explicarem als nostres fills, els direm que va ser dur però que els nostres pares van ser uns senyors i que hem heretat això d'ells: un munt de pedres i el coratge per aixecar-les" (Ça Commence Aujourd'hui).