Quan la mestra ho indica, arriba el moment de destruir la muralla, aquest és un moment de molta impaciència, emoció i impulsivitat. La majoria d’infants corren desinhibits a tirar la muralla, tot i que n’hi ha que no volen tirar-la o s’acosten caminant a poc a poc i tiren algun bloc final. A vegades les mestres ens posem a darrere de la muralla per tal que simbòlicament aquest “destrossar la muralla” prengui encara més significat, i s’aproximi encara més a trencar amb les exigències que sovint els adults imposem als infants.
Fase d’expressivitat motriu
És a partir d’aquest plaer de destruir que s’inicia el joc espontani. En un primer moment se sol viure una fase més de descàrrega motriu, els infants mostren principalment jocs i moviments que els hi proporcionen plaer sensoriomotriu. Aquests moviments solen ser: córrer, saltar, apartar blocs del seu voltant, escalar, provar girs, caigudes, rodolar... Segons Aucouturier aquests moviments tenen la funció de seguritzar i crear una imatge ajustada d’un mateix.
Aquesta sensació de caos inicial que pot percebre l’adult es va ordenant i va canviant de forma. Aquests moviments tan propis dels primers moments de la sessió a poc a poc van evolucionant cap a un joc més simbòlic, ja sigui de forma individual, en parella o en grup. És a partir d’aquest moment quan l’infant es dedica a jugar “com si...” i entra en un món de gran riquesa imaginària, on cada dia es creen accions, rols i un joc simbòlic totalment diferent a cada sessió.
134 La Cellera Nº3 Juny 2017