Durant les sessions de psicomotricitat s’afavoreix que l’infant experimenti lliurement a través del joc i del moviment, explorant les seves potencialitats motrius sense pressions. Mitjançant les seves pròpies sensacions l’infant anirà percebent el seu cos i alhora tindrà l’oportunitat d’expressar-se a nivell motriu, simbòlic, emocional, comunicatiu, relacional... Aquesta manera d’aproximar-se a l’expressivitat motriu potencia el desenvolupament dels recursos propis de l’infant i l’acompanya en el seu camí cap a l’autonomia, ja que l’infant està constantment decidint “què, com i amb qui” vol relacionar-se. Aquest tipus de pràctica psicomotriu permet que aflorin emocions viscudes a partir de les relacions que l’infant ha tingut prèviament amb l’entorn, recordant a vegades frustracions, angoixes i d’altres moments emocionalment significatius.
Bernard Aucouturier
132 La Cellera Nº3 Juny 2017