I què és un bon mestre, doncs?
El primer que ha de tenir un bon mestre és creure en el futur i en la societat. En una escola només hi ha futur, mirant els nens i nenes estàs veient la societat que farem. Per tant, ha de creure, com a principi, que la seva feina contribuirà a millorar la societat, i que la vol millorar.
Quan un mestre té clar que la millora de la societat és una finalitat sempre manté un ull pensant en aquest futur i l’altre en l’aquí i l’ara, en aquesta criatura que hi ha al davant i a la qual s’estima. I si no l’estimes fes-t’ho mirar. Com és possible no estimar algú que ve amb els ulls oberts, amb ganes d’aprendre, vulnerable i que t’estima a tu?
I a partir d’aquí, el secret d’un bon mestre, com el secret d’un bon pare o mare, és: amor i límits. I si vols, una tercera pota seria el diàleg. Amb això tenim una gran mestra. Estimes el nen o nena que tens al davant, ho sents així, i també, per això mateix li dones límits, per no crear-los inseguretat, per ajudar-los a situar-se i per a orientar-se. Sempre amb diàleg, sempre mitjançant la paraula, perquè en la nostra societat ens falta donar-li més valor a la paraula. Per ser un bon mestre cal tot això que hem comentat més que no pas, únicament, tenir grans coneixements teòrics i tècnics.
Moltes gràcies per tot Pilar, i enhorabona per la bona feina
Barcelona, 25 de maig de 2017.
119 Escola pública 30 Passos