55 Escola pública 30 Passos
Nani Moré es va informar, va investigar i va trobar una realitat que calia canviar. Se’n va anar a la base de tot plegat: a les escoles. Educar en una bona alimentació als infants obria la possibilitat d’un canvi progressiu i global per a generacions futures. L’escola, com a institució, és el punt de partida des del qual podem construir un futur millor.
Polítics, empresaris, docents, cuiners i famílies. Tots tenen els seus interessos i preocupacions, però qui cada dia s’asseu davant del plat és el nen o la nena.
Menja o s’alimenta?
DILLUNS: Precuinats. Varetes de peix, bunyols de bacallà, crestes de tonyina, croquetes. Per les empreses és un plat de baix cost. Pel cuiner una bossa per fregir.
DIMARTS: Amanides. Apunta la recepta: tallem un iceberg (bola d’enciam de plàstic), obrim la llauna de: pastanaga ratllada, remolatxa ratllada, blat de moro (transgènic), olives… i, si li volem donar un punt de fresc, tomàquet d’Almeria que creix fora de temporada en hivernacles amb calefacció: ja tenim el color vermell en el plat. El cuiner obre llaunes i va amb compte de no tallar-se, és un feina perillosa!
DIMECRES: Carn? No podem dir carn a les coses que no ho són: les hamburgueses no haurien de ser roses, la vedella és vermella. Podem oferir carn cada dia: la producció massificada a les granges ens ofereix una proteïna a baix cost.
DIJOUS: Peix. La panga és l’estrella del rius contaminats de la Xina i dels plats del menjador. El cuiner no la coneixia, la seva mare tampoc, i ningú sap quina forma té quan és viva. Sempre l’agafem de la bossa, ja filetejada.