23 Escola pública 30 Passos
Malgrat els pocs mitjans disponibles, la Generalitat, els Ajuntaments, i els mateixos ciutadans van organitzar la defensa: s'instal·laren alarmes, es va fer un servei de proveïment d'aliments, aigua i medecines i es van construir refugis de nova planta malgrat l'escassetat de materials necessaris, com el ferro. Quan sonaven les alarmes, s'apagaven tots els llums de la ciutat, i tocava córrer fins al refugi més proper.
A la Sagrera, un centenar de persones del mateix carrer on s'ha trobat el refugi, crearen la Societat Obra Col·lectivitzada carrer Berenguer de Palou, i varen sol·licitar a l'estiu de 1937 la construcció d'un refugi antiaeri davant el pànic dels bombardejos de l'aviació feixista.
A la tardor de 1937, es va excavar en aquest carrer per a la construcció d'un refugi, i es portà formigó per crear la solera per a la protecció (llosa d'explosió), pagats pel Servei de Clavegueram de l'Ajuntament de arcelona, ja que aquest refugi va ser planificat per a ser part del clavegueram posteriorment a la guerra.
Des de l'Ajuntament de Barcelona es té previst incorporar aquest refugi, que és un bon exemple de la defensa passiva que va realitzar la ciutat durant la Guerra Civil, dins del futur casal de barri, i fer-ho visitable, tot posant en valor aquest important element patrimonial de la nostra història més recent.