21 Escola pública 30 Passos
Els bombardeigs van trasbalsar radicalment la vida quotidiana dels barcelonins. Els atacs aeris van provocar la mort d'uns 2.750 barcelonins, a més d'uns 7.000 ferits. Una proporció relativament baixa de la població, ja que les institucions i la població s’havien mobilitzat ràpidament per construir més de mil refugis i habilitar túnels del metro i cambres subterrànies com a mitjà de protecció davant aquesta amenaça inèdita.
Malgrat les dificultats, la manca de recursos i la inexperiència, Barcelona organitzà la defensa de la ciutat i intentà protegir-se de l’ofensiva aèria feixista, donant un exemple de gran tenacitat i capacitat de resistència. Després dels primers bombardejos, es va crear una Junta de Defensa Passiva i unes Juntes de Defensa Local que van intentar prendre mesures davant d’aquell nou i letal fenomen bèl·lic. Primer es van habilitar com a refugis els soterranis de les cases i la mateixa xarxa de metro.
Fotografia aèria, feta des d’un bombarder italià, amb els efectes d’un bombardeig sobre Barcelona. Al centre gran fumera provocada per l’impacte d’una bomba sobre un camió de Trilita a la Gran Via de les Corts Catalanes davant del Coliseum.