EXPOCICIÓ: ELS MEUS AVIS
Isabel era una nena de 12 anys de Tudela (navarra), que va nèixer al 1928. Els carrers del seu poble eren de terra i d’altres empedrats, estrets i de cases petites. Va nèixer a casa seva, al llit dels seus pares. Eren cinc a la seva familia: tres fills i els seus pares. Tenien una petita casa al poble. Tenia dues habitacions: una de les habitacions era per als nens i l’altra per als seus pares. Dormien com podien, acurrucats, ja que només tenien un llit per als tres germans. El menjador també feia de cuina, però no tenien bany, sinó orinals. Al costat de casa tenien un galliner amb cuatre gallines. Les cases d’abans no eren com són les d'ara, no tenien gas ni llum elèctrica, això només ho tenien els rics. Cada família agafava l’aigua d’un pou. Per cuinar, possaven una paella al foc i els nens anaven al camp i agafaven pals secs i se’ls portàven als seus pares perquè servien de combustibles. Antigament les cuines les deien ‘econòmiques’.
Els alumnes de 1 ESO han elaborat una entrevista als seus avis en l'assignatura de Socials. Aquí us deixem dos exemples:
Laura García Seval 1 ESO B