Per Teresa Jové
L’ESCOLA ENSENYA I LA FAMÍLIA HA D’EDUCAR
Fa pocs dies es feia viral un missatge d’un bar de Múrcia on
l’amo, en clau d’humor, havia penjat aquest cartell en
forma d’advertència :
Aquest missatge ha destapat la caixa del trons i aviat han
sortit els qui s’hi han posicionat en contra i sense massa
argument consistents i el que s’hi ha posicionat a favor,
entre els que ens hi comptem nosaltres.
Està clar que les criatures són criatures i que són inquiets i
que necessiten jugar i... un llarg etcètera però... on és el
límit?
Alguns professionals del sector han declarat que alguns
pares es pensen que els cambrers també són cangurs i que
no pensen en que en un lloc públic hi ha unes normes, un mobiliari i altres usuaris a
respectar.
El debat és clarament en clau educativa.
Extrapolant aquest fet podríem apuntar a l’actitud que, desgraciadament i cada vegada
més, els pares prenen una actitud totalment passiva respecte a l’educació dels seus
fills repenjant-se en que ja ho faran a l’escola. I l’escola ja assumeix també cada
vegada més coses però no hem de perdre el nord. A l’escola s’ha d’ensenyar però
educar correspon en gran part a les famílies.
No li sonarà estrany a ningú veure nens i nenes comportar-se de manera incívica en els
parcs, fent malbé bancs i gronxadors, fonts o altres elements característics,
maltractant arbres i flors, etc. I moltes vegades amb els pares o les mares assegudes en
un banc proper sense cridar-los l’atenció per cap d’aquests comportaments. Com
també pot sonar familiar, per exemple, nens i nenes corrent i cridant pels passadissos
de botigues i supermercats, molestant a altres persones que estan comprant, fent
caure gènere, tocant-ho tot... i els adults responsables limitant-se a mirar a un altre
costat.