Revista DailyParietes núm 5 Revista5_2019 | Page 3

Però si volem fer un article sobre aquest aspecte és per incidir en que molts
cops els alumnes arriben a l’escola parlant sobre temes que no són gens
adequats a la seva edat, temes que generen dubtes, o fins i tot pors que no
els toquen en aquell moment.
Alguns dilluns aprofitem per fer una mica d’expressió oral amb la simple
pregunta: Què heu fet aquest cap de setmana?
D’entre les respostes més donades estan les següents: veure vídeos a
youtube o jugar al Fortnite.
Estem segurs que aquests alumnes no només han fet això, segurament
hauran sortit amb bicicleta, a dinar amb la família, al cinema, a practicar
algun esport.... però penso que a ells el que els impacta és allò que els arriba
a través d’aquests vídeos i jocs que els sobreestimula i els fa pensar en
aspectes molts allunyats a la seva edat i que els generen dubtes i molts cops
els aïlla de la seva realitat més propera, la família, els amics, l’escola...
Està comprovat que aquests tipus de continguts provoquen molts cops
obsessió i dependència, i a l’escola ho corroborem, ja que es donen
situacions com les següents:
La mestra demana que facin un dibuix pel seu penjador, i l’alumne no només
no dibuixa res sinó que l’únic que fa es escriure el nom d’un videojoc amb un
fons de color.
Per Sant Jordi demanem una petita història inventada i el que rebem per
part d’un altre alumne és la descripció d’un vídeo visionat a Youtube.
Proposem que es dibuixin a ells mateixos per decorar els passadissos de
l’escola i un altre alumne en enlloc de dibuixar-se a ell mateix dibuixa un
personatge present als vídeos de youtube i que a més fa molta por als més
petits de l’escola.