Absorta en els seus pensaments mira el rellotge. Li queden els minuts justos per anar sense preses i arribar a l ‘hora. Quant arriba a la cafeteria les cames li tremolen i es senta al banc que hi ha davant d’aquella. Desprès de tranquil·litzar-se, és fixa per primera vegada en el noi que té al costat. És increïblement guapo, cabell curt i marró i uns ulls negres hipnotitzadors que immediatament és claven de una manera dolça als d’ ella. És ell?, li pregunta l’instint. Espera que si, perquè el seu cor està bategant increïblement ràpid per aquell noi que està al seu costat. Amb una veu tremolosa li diu:
-E...ets Bru...no?
.Sí –li diu amb una veu que directament envolta el seu cor.
-Sóc Eli...-diu ella amb veu tímida.
I sense més explicacions els dos joves és fonent en un petó sincer i especial que mai oblidaran... Dos joves que l’única cosa que tenen en comú és un cor que batega per la persona que tenen al costat.
GUANYADORS:
Irene Leva 2 ESO C
Mireia puche 3 ESO B
En Batxillerat el premi va quedar desert.