Confinats! Crònica d’un professor de l’institut
Des del Nadal que ens arribaven notícies de com afectava el coronavirus a la Xina i de les mesures que en
aquell país prenien. A partir del 2020 es va començar a sentir que potser haurien d’anul·lar el Mobile
World Congres de Barcelona, després arribaven indicacions del Departament d’Educació que no es podien
fer activitats en què es reunissin alumnes de diferents centres educatius… ens ho miràvem tot des d’una
certa perplexitat i incredulitat. Queien activitats programades com el Saló de l’enenyament, ens cancelaven
activitats que teníem previstes com la visita al Sincrotó. Ens arribaven notícies de la situació del virus
a Madrid i al País Basc… fins que el dijous 12 de març mentre fèiem l’optativa de revista els alumnes em
fan saber que han rebut un missatge del director del centre que a partir de divendres ens hem de confinar.
Ens enganxava amb els pixats al ventre, com es diu col·loquialment, quan en vam sentir a parlar pensàvem
poder disposar del divendres per poder donar indicacions clares a l’alumnat, perquè poguessin agafar el
material: manuals, novel·les, ordinadors portàtils…
Ens vam trobar un parell de setmanes a veure-les
venir, els alumnes preguntaven al professorat,
com ho farien per lliurar la feina, i els dèiem,
il·lusos de nosaltres: quan tornem ens ho dones i
ja ho corregirem. Abans de Setmana Santa ja vam
començar a veure que la situació s’allargaria i ja
vam organitzar tasques per entregar setmanalment.
Cada setmana enviàvem un document amb
les tasques de cada assignatura; algun alumne
s’aclaparava i es queixava de massa feina! De fet
tots, ens havíem d’anar a acostumant a la nova
realitat i entendre que no podíem plantejar el
confinament com a temps de descans, calia mantenir
horaris, rutines, activitats, lectura, estudi…
La gran majoria d’alumnes van acabar organitzat-se
i lliurant les tasques que tocava.
Una altra situació que vam haver d’afrontar va ser
la de la connectivitat de cada alumne i de la disponibilitat
que tenien a cada casa d’equip informàtics.
Per aquest motiu des del Departament d'Educació
i des de l’institut ens vam posar en contacte
amb els alumnes que no disposaven d’ordinador o
dades per mirar de facilitar-los-en. Vam prioritzar
alumnat de 4t d’ESO, 2n de batxillerat i de darrer curs de cicles. També en vam poder facilitar a alumnes
de 3r, 2n i 1r d’ESO. L’Ajuntament de Lloret també es va implicar en la tasca i va fer arribar material informàtic
a la casa d’algun alumne que no en tenia.
El professorat també es va haver de posar les piles en l’ús de recursos informàtics que fins al moment no
ens calien: moltes reunions en línia d’equip docent, de departaments, de tutoria, de coordinació… vam
acabar familiaritzant-nos i sent els reis de l’ús del Meet. També havíem de trobar un sistema eficaç de
treballar en línia amb l’alumnat i el classrroom ens hi va ajudar molt.
26