ANEM A LA FIRA DE SANT PONÇ
Cada vegada que sento anomenar la fira de Sant Ponç, acudeixen a la meva ment
records de la infantesa.
Recordo que vaig anar-hi durant diversos anys amb el
meu pare. Alguns anys, que va caure entre setmana, jo
tornava a casa de l'escola a les dotze i el meu pare, al
migdia, tancant la perruqueria on treballava, venia a
casa a buscar-me i anàvem a la fira. Aquest dia jo no
anava a l'escola a la tarda, em portava a la seva
perruqueria i per a mi era tot un esdeveniment.
A la fira recordo que el meu pare hi portava un
recipient gran de plàstic de forma octogonal buit, que
sempre era el mateix i que va circular per casa meva
durant anys i anys, calculo que devia ser de dos quilos.
En aquest recipient li posaven la mel que comprava a
granel, les senyores que la venien la portaven en olles
de fang, que des de la meva perspectiva em semblaven
enormes, semblants als calders de les bruixes que havia
vist en les il·lustracions d'algun conte. Aquesta mel
durava tot l'any a casa, i la utilitzàvem per endolcir
algunes postres o la llet, a casa érem molt llaminers.
Una altra compra obligada eren la farigola, per rentar ferides, fer gàrgares o fins i
tot per a alguna recepta de cuina, la camamilla i la til·la. També compràvem fulles de
llorer per cuinar i fulles d'eucaliptus per fer bafs en èpoques de constipats. I el
millor de tot, caramels i regalèssia de pal! Mmmm, caramels artesans de mel,
eucaliptus i menta, ¿he dit que a casa érem molt llaminers?
Em cridava l'atenció el colorit i l'olor dels productes a la venda. També el carrer on
es feia, era diferent a d'altres carrers per on jo anava normalment, algunes senyores
vestien de forma diferent, molt atrevida i extremada. Anys més tard vaig descobrir
que eren senyores que es dedicaven a la professió més antiga... i és que estavem al
barri xinès.
Isabel