D’on va sortir
L’inici de la coeducació
a l’escoltisme i el guiatge
A final dels anys 60, Minyons Escoltes i Guies Sant
Jordi van començar el debat sobre si calia promou-
re unitats mixtes, formades per nois i noies. El
canvi va començar des de baix, és a dir, diferents
agrupaments acceptaven criatures dels dos sexes,
tant a demanda de les famílies que no volien que
els seus fills tinguessin activitats separades com per
un convenciment ideològic d’alguns caps que creien
que calia anar cap aquí. L’any 1969 ja n’hi havia
més de 25 que tenien alguna unitat mixta.
No era un plantejament al qual es donés suport des
d’instàncies internacionals, ni que inicialment es
promogués des dels mateixos moviments, però en
el curs 69/70 es va decidir organitzar una comissió
que ho estudiés i es van començar a fer reunions
conjuntes dels dos comissariats de forma regular.
Tot i així, la fusió oficial no va ser fins l’any 1975 i,
en aquells anys, va ser un tema de debat continu.
El primer tema de discussió va ser sobre què
enteníem per coeducació i la diferenciació entre
una unitat mixta i una de coeducativa. Entre els
papers d’aquella època hi ha moltes reflexions
entorn al concepte atès que es volia anar més enllà
de posar nenes i nens a fer activitats conjuntes.
Precisament, en una recomanació del comissariat
es deia que “cap agrupament es llenci a un treball
de coeducació a través d’unitats mixtes sense
haver-hi reflexionat prèviament de manera serio-
sa en consell d’agrupament” (11/12/71).
Es van discutir àmpliament els objectius de la
coeducació i dèiem que “l’educació dels nois i noies
no es pot produir de manera harmònica, completa
i equilibrada si no es fa en el coneixement mutu i
la col·laboració” i que només tindria lloc quan hi
hagués una intenció educadora de les relacions
entre els dos sexes. Algunes frases dels escrits
d’aquella època que recullen la visió educativa a
promoure, que són ben vàlids encara actualment,
explicitaven: “La noia no ha d’estar sotmesa a
l’home: tots dos tenen la mateixa dignitat perso-
nal”; “No hi ha d’haver prejudicis de cap mena en
l’itinerari de creixement personal”; “Cal atendre i
donar suport a les exigències biològiques de cada
Text: Neus Sanmartí · Foto de dalt: Joc de rotlle entre
Minyons i Noies Guies (ANC fons NINE, anys 60).
Foto de baix: Reunió de caps (Arxiu MEG, anys 70)
18 |
un dels sexes i relativitzar tot el que sigui una
divisió de funcions i especialització de treballs”;
“Les relacions de convivència entre nois i noies
han de portar tant a l’alliberament dels tabús que
planen sobre el sexe com de l’esclavatge que signi-
fica la banalització de les relacions sexuals”, etc.,
etc. Pensem que tota aquesta reflexió es feia en un
marc de dictadura franquista i quan la gran majo-
ria d’escoles separaven les noies i els nois.
Un dels problemes molt discutit va ser el de la
necessitat de preservar la paritat entre nois i noies
en la gestió de les unitats. Se sabia que en orga-
nitzacions mixtes els nois acaparen els càrrecs i
les noies tendeixen a no optar-hi. En canvi, quan
l’organització és femenina sempre hi ha noies que
assumeixen tasques de direcció i coordinació. Per
tant, es va arribar a l’acord que, a tots els nivells
i sense excusa, els càrrecs havien de ser paritaris.
També es va intentar que no es perdés el nom de
guies (noies) davant del d’escoltes (nois), cosa
que ha estat més difícil, ja que tot i que el nom es
manté conjunt, de fet tots parlem d’escoltisme i
no hi afegim la paraula guiatge.
No cal dir que també es discutia sobre aspectes
pràctics del dia a dia com, per exemple, si els nois
i noies havien de dormir a la mateixa tenda o no i
sobre l’educació sexual.
Tots els que participàrem en els debats i en com
aplicar les idees a la pràctica vàrem aprendre molt.
Segurament caldria retornar-hi perquè, tot i que
la gran majoria d’activitats educatives actuals són
mixtes, no vol dir que siguin també coeducatives.
Sens dubte, el repte continua vigent.