MEG Opina
Cuidem-nos i curem-nos
Aina Marsal Olivan
AEiG Jaume Caresmar i Mª Antònia
Salvà (Demarcació Catalunya
Central)
L’escoltisme té per objectiu, a més a més de la trans-
formació social, la transformació personal. A part de
les reflexions més o menys evidents que es plantegen
després de dinàmiques, al cau es generen espais de
cures per a cada moment i edat. Aquests espais bus-
quen crear climes còmodes per poder parlar, escoltar,
abraçar, riure i plorar, per poder expressar-se des del
jo cap a una mateixa i cap a altres persones.
Una de les cures més evidents que es fa des de
petits és el Consell de roca, una o dues vegades
cada curs. Abans del Consell, es proposa un espai
de reflexió individual, d’autocrítica i de valoració
dels altres membres del grup. Després, tot el grup
es posa en rotllana i tothom té l’oportunitat de fer
una crítica personal i expressar què en pensa de
cada una de les altres persones, sempre des d’un
punt de vista constructiu.
Durant el curs també es plantegen altres activitats
i espais de cures, tant en infants i joves com en
caps. En les reunions de l’equip d’agrupament del
nostre cau, per exemple, sempre comencem expli-
cant com estem, per saber com parlar a cadascú,
entendre maneres d’actuar i fer cohesió. També
recordo que, en l’última formació que vaig fer, els
formadors preparaven cada vespre una sala amb
espelmes, música relaxant, una cartolina i retola-
dors, perquè tothom qui ho necessités hi pogués
escriure, dir o dibuixar qualsevol cosa que l’hagués
fet sentir bé, que l’hagués molestat o qualsevol
altre necessitat que tingués.
La majoria de cures que pensem estan enfocades
des d’un punt de vista emocional, però existeixen
cures de totes menes. Les truc del nostre agrupa-
ment, per exemple, han creat un grup de noies truc
i quel·les per poder actuar conjuntament davant de
possibles agressions masclistes que puguin tenir
lloc a l’agrupament.
Totes aquestes cures ens permeten créixer com a
persones emocionalment sanes i crítiques i són tan
vitals com oblidades en altres àmbits allunyats de
l’escoltisme.
12 | El Correu · Estiu 2019
La promesa com a espai
emocional i de cures
Albert Valés Rodon
AEiG Antoni Comas (Demarcació
Vallès/Maresme)
El nostre agrupament es caracteritza com un agru-
pament juvenil, molt hooligan en les coses que vol
fer. Això fa que de vegades es perdi la rellevància
que haurien de tenir les cures. És un tema trac-
tat sobretot per responsables pedagògics en les
sortides de caps, en particular quan es detecta un
problema latent, alguns anys fins i tot s’ha cercat
ponents o gent externa que ens ajudés a desenca-
llar conflictes.
És veritat que, quan detectem que algú està
malament, donem peu que s’expressi per tal de
millorar la situació, tot i que sovint, si la persona
en qüestió no ho expressa, és difícil poder fer-hi
res. Hem comprovat també que quan fem plenaris
o coses que ens costen cal fer rodes emocionals per
veure com estem i, arran d’això, tenim el moment de
parar, pensar per què estem malament i decidir.
Pel que fa als infants, es treballa sobretot en les uni-
tats de PiC i TRUC, a base de consells de roca o rodes
emocionals, amb la idea de proporcionar-los un
espai perquè els que ho necessitin siguin escoltats.
Busquem tenir un moment així a cada sortida.
D’altra banda, vull destacar la importància de la
promesa. Fa poc que l’hem incorporat i creiem que
és important, ja que és una part força intrapersonal,
que serveix per tancar etapes. És un moment molt
emocional en el qual s’acostuma a extreure tot el que
hi ha a dintre, fins al punt que acaba removent coses
en tot l’agrupament. És un espai maco, que s’intenta
cuidar dins del cau. Creiem també en la importància
de les vetlles com a espai de cures.
Lamentablement, una època de moments feixucs
quant a economia i falta de caps ens ha privat de
poder treballar el tema de les cures com cal, encara
que ara s’està recuperant amb la instauració de la
promesa i del compromís. No som un agrupament
que xerri gaire les coses, però destaquem en ser-
ne un que, quan detecta un problema, intentem
abordar-lo el millor que podem, ens adaptem a la
situació, sense oblidar que hi ha infants o caps que
ho necessiten més i d’altres menys.