Publicacions MEG El Correu núm. 101 - Page 12

MEG Opina Cuidem-nos i curem-nos Aina Marsal Olivan AEiG Jaume Caresmar i Mª Antònia Salvà (Demarcació Catalunya Central) L’escoltisme té per objectiu, a més a més de la trans- formació social, la transformació personal. A part de les reflexions més o menys evidents que es plantegen després de dinàmiques, al cau es generen espais de cures per a cada moment i edat. Aquests espais bus- quen crear climes còmodes per poder parlar, escoltar, abraçar, riure i plorar, per poder expressar-se des del jo cap a una mateixa i cap a altres persones. Una de les cures més evidents que es fa des de petits és el Consell de roca, una o dues vegades cada curs. Abans del Consell, es proposa un espai de reflexió individual, d’autocrítica i de valoració dels altres membres del grup. Després, tot el grup es posa en rotllana i tothom té l’oportunitat de fer una crítica personal i expressar què en pensa de cada una de les altres persones, sempre des d’un punt de vista constructiu. Durant el curs també es plantegen altres activitats i espais de cures, tant en infants i joves com en caps. En les reunions de l’equip d’agrupament del nostre cau, per exemple, sempre comencem expli- cant com estem, per saber com parlar a cadascú, entendre maneres d’actuar i fer cohesió. També recordo que, en l’última formació que vaig fer, els formadors preparaven cada vespre una sala amb espelmes, música relaxant, una cartolina i retola- dors, perquè tothom qui ho necessités hi pogués escriure, dir o dibuixar qualsevol cosa que l’hagués fet sentir bé, que l’hagués molestat o qualsevol altre necessitat que tingués. La majoria de cures que pensem estan enfocades des d’un punt de vista emocional, però existeixen cures de totes menes. Les truc del nostre agrupa- ment, per exemple, han creat un grup de noies truc i quel·les per poder actuar conjuntament davant de possibles agressions masclistes que puguin tenir lloc a l’agrupament. Totes aquestes cures ens permeten créixer com a persones emocionalment sanes i crítiques i són tan vitals com oblidades en altres àmbits allunyats de l’escoltisme. 12 | El Correu · Estiu 2019 La promesa com a espai emocional i de cures Albert Valés Rodon AEiG Antoni Comas (Demarcació Vallès/Maresme) El nostre agrupament es caracteritza com un agru- pament juvenil, molt hooligan en les coses que vol fer. Això fa que de vegades es perdi la rellevància que haurien de tenir les cures. És un tema trac- tat sobretot per responsables pedagògics en les sortides de caps, en particular quan es detecta un problema latent, alguns anys fins i tot s’ha cercat ponents o gent externa que ens ajudés a desenca- llar conflictes. És veritat que, quan detectem que algú està malament, donem peu que s’expressi per tal de millorar la situació, tot i que sovint, si la persona en qüestió no ho expressa, és difícil poder fer-hi res. Hem comprovat també que quan fem plenaris o coses que ens costen cal fer rodes emocionals per veure com estem i, arran d’això, tenim el moment de parar, pensar per què estem malament i decidir. Pel que fa als infants, es treballa sobretot en les uni- tats de PiC i TRUC, a base de consells de roca o rodes emocionals, amb la idea de proporcionar-los un espai perquè els que ho necessitin siguin escoltats. Busquem tenir un moment així a cada sortida. D’altra banda, vull destacar la importància de la promesa. Fa poc que l’hem incorporat i creiem que és important, ja que és una part força intrapersonal, que serveix per tancar etapes. És un moment molt emocional en el qual s’acostuma a extreure tot el que hi ha a dintre, fins al punt que acaba removent coses en tot l’agrupament. És un espai maco, que s’intenta cuidar dins del cau. Creiem també en la importància de les vetlles com a espai de cures. Lamentablement, una època de moments feixucs quant a economia i falta de caps ens ha privat de poder treballar el tema de les cures com cal, encara que ara s’està recuperant amb la instauració de la promesa i del compromís. No som un agrupament que xerri gaire les coses, però destaquem en ser- ne un que, quan detecta un problema, intentem abordar-lo el millor que podem, ens adaptem a la situació, sense oblidar que hi ha infants o caps que ho necessiten més i d’altres menys.