RENAIXEMENTS
« És evident que, amb Beethoven, la Revolució Romàntica ja havia començat, portant amb ella el nou Artista, l’ artista com a Sacerdot i Profeta. Aquest nou creador tenia una nova imatge de si mateix: se sentia posseïdor de drets divins, de poders i llibertats gairebé napoleòniques— especialment la llibertat de trencar les normes i establir-ne de noves, d’ inventar noves formes i conceptes, tot en nom d’ una expressivitat més gran. La seva missió era obrir el camí cap a un nou món estètic, amb la certesa que la història seguiria el seu lideratge inspirador. » Leonard Bernstein, The Unanswered Question: Six Talks at Harvard
Aquesta nova temporada de L’ Auditori arrenca amb la Novena Simfonia de Beethoven, recollint els seus ideals de renaixement i convidant-nos a transcendir en una celebració de la vida i la humanitat. Renaixement com a transformació, com a ruptura amb la tradició o com a ressorgiment de formes pretèrites- un procés que travessa tota la programació, amb obres mestres de Schönberg, Mahler, Debussy o Gershwin.
Les transformacions socials, impulsades per l’ assimilació de nous desenvolupaments tecnològics, l’ accés al coneixement, els conflictes, les crisis migratòries, les climàtiques i els intercanvis propis de la globalització, han estat motors de replantejaments artístics i estètics al llarg de la història musical. Una història sovint arrelada, mandrosament i còmoda, als aprenentatges de la tradició i el llegat.
Així, per exemple, una mirada a les músiques nascudes de reafirmacions artístiques després de moviments migratoris ens porta a l’ adeu a la vella Europa de Dvořák amb la seva Simfonia del Nou Món, o al contradictori i popular Concert per