a o certa nit , un dimoni nt en la soledat més “ Aquesta vida , tal cut , l ’ hauràs de viure fins i tot innumerables rà cada dolor , cada nt ; cada sospir i tot allò gran i petit de la teva vida . tirà en el mateix ordre t aquesta aranya , aquest s arbres , aquest mateix ’ etern rellotge de sorra volta novament , i tu pols ”. No et tiraries es de dents i maleiries així ? O potser ja has tant prodigiós en què s un déu i jo mai no diví !»
El gai saber ( 1882 )