Suposem que cert dia o certa nit , un dimoni s ’ introduís furtivament en la soledat més profunda i et digués : “ Aquesta vida , tal com la vius i l ’ has viscut , l ’ hauràs de viure encara un altre cop i fins i tot innumerables vegades , i se ’ t repetirà cada dolor , cada plaer i cada pensament ; cada sospir i tot allò extraordinàriament gran i petit de la teva vida . I sempre , tot es repetirà en el mateix ordre i successió ... fins i tot aquesta aranya , aquest clar de lluna entre els arbres , aquest mateix instant i jo mateix . L ’ etern rellotge de sorra de l ’ existència farà la volta novament , i tu amb ell , corpuscle de pols ”. No et tiraries a terra , carrisquejaries de dents i maleiries el dimoni que parlés així ? O potser ja has viscut algun cop l ’ instant prodigiós en què vas respondre : « tu ets un déu i jo mai no he sentit res de més diví !»
Friedrich Nietzsche El gai saber ( 1882 )
98