Primer va venir el tret i després la mort . O primer el tret i després el patiment que em va portar a la mort . Però sobretot la mort . Els primers dies hi havia confusió . No només perquè semblava que ni els vius sabien qui m ’ havia assassinat , sinó perquè jo llavors tampoc ho recordava . Era com si el meu no-cos s ’ oblidés d ’ allò que havia viscut perquè tenia el cap massa ocupat intentant decidir-se per abandonar la no-mort i entrar a la no-vida . Com que encara tenia orelles quan em van enterrar , vaig poder sentir les gotes de terra caient al meu voltant i ensorrant-me la boca i després algú plorant i més tard el pes de l ’ oblit que m ’ empresonava . Llavors es va fer fosc i el meu no-cos va comprendre que cada vegada estaria més mort . Que ja era inevitable .»
Núria Bendicho , Terres mortes ( Editorial Anagrama , 2021 )
© Núria Bendicho Giró , 2021 © EDITORIAL ANAGRAMA , SA , 2021
Pau Claris , 172 08037 Barcelona