Suposem que cert dia o certa nit, un dimoni s’ introduís furtivament en la soledat més profunda i et digués:“ Aquesta vida, tal com la vius i l’ has viscut, l’ hauràs de viure encara un altre cop i fins i tot innumerables vegades, i se’ t repetirà cada dolor, cada plaer i cada pensament; cada sospir i tot allò extraordinàriament gran i petit de la teva vida. I sempre, tot es repetirà en el mateix ordre i successió... fins i tot aquesta aranya, aquest clar de lluna entre els arbres, aquest mateix instant i jo mateix. L’ etern rellotge de sorra de l’ existència farà la volta novament, i tu amb ell, corpuscle de pols”. No et tiraries a terra, carrisquejaries de dents i maleiries el dimoni que parlés així? O potser ja has viscut algun cop l’ instant prodigiós en què vas respondre: « tu ets un déu i jo mai no he sentit res de més diví!»
Friedrich Nietzsche El gai saber( 1882)
98