L ’ AUDITORI DIGITAL I EL SEGELL DE L ’ AUDITORI
EL RETORN DE L ’ ESCOLTA
PLAY
La implantació global d ’ internet es va associar , inicialment , a un accés horitzontal i no mediatitzat a la informació . Com a contingut codificable digitalment , la música entrava a formar part d ’ aquesta nova biblioteca de Babel : la construcció de la utopia de Borges prenia forma de xarxa col·laborativa en codi binari .
Ja entrat el segle XXI , i un cop superat l ’ estat d ’ ingenuïtat col·lectiva respecte a l ’ accés gratuït a un inesgotable catàleg de continguts digitals , ens trobem amb unes dinàmiques de consum cultural basades en la dispersió , el clic i les impressions efímeres . Des d ’ una perspectiva sociològica i aplicat a l ’ àmbit de la música , les conseqüències són esfereïdores : escoltar ha esdevingut un acte de resistència . Observem amb perplexitat la militància que implica
Internet és l ’ última expressió de l ’ esperit dels temps , és la multiveu del conscient col · lectiu . Però no pot representar l ’ inconscient col · lectiu ; l ’ esperit dels abismes parla amb la poesia i la música , amb la ficció , la imatge i el mite . No està en línia . És a sota . S ’ hi arriba amb el ritual creatiu i l ’ abandonar-se a allò salvatge i sovint terrorífic .»
Kae Tempest , Connectar ( Més Llibres , 2020 . Traducció de Martí Sales )
sostenir una escolta activa , tan disposats que semblem a estímuls externs .
Escoltar és entregar-se , obrir-se a l ’ alteritat , exposar-se a allò que està més enllà d ’ un mateix . Però com ens recorda Kae Tempest , escoltar no és obrir-se a la dispersió de l ’ esperit dels temps , sinó participar en el ritual de la creació . Com el lector per a Roland Barthes , en música l ’ oient reconstrueix l ’ obra que escolta , l ’ experimenta com a pròpia , participa en la seva materialització transitant una vivència íntima a través d ’ ella .
La sala de concerts és , encara – si som capaços de desconnectar temporalment del nostre “ jo ” virtual –, un espai protegit , destinat exclusivament al ritual creatiu i col·lectiu de l ’ escolta . Però què en fem , d ’ internet ? Com escapem al soroll blanc d ’ aquest conscient col·lectiu ? Com podem distingir-nos com a valor cultural en un circuit que mercantilitza sistemàticament els continguts en circulació ? Internet som tots nosaltres , perduts enmig d ’ un flux incontrolable de sobreinformació , cada cop més mediatitzada pel capitalisme . Però com a reflex del conscient col·lectiu , internet també ens permet construir identitats ,
18