EL TRIOMF DE LA CORALITAT
Infants i famílies entren a la sala , seuen , la llum disminueix i el concert comença . És probable que en aquell moment , col·lapsat per l ’ emoció , el públic no sigui plenament conscient que el que està a punt de veure i d ’ escoltar involucra de fa temps molts professionals de disciplines artístiques diverses . Els projectes i concerts educatius es comencen a cuinar amb un any i mig o dos d ’ antelació a partir d ’ una idea germinal que més tard requerirà de la coordinació de talents ben diversos . Direcció musical , direcció escènica , pedagogia , il·lustració , producció i direcció de l ’ equip educatiu han de treballar , doncs , de manera simbiòtica per fer néixer un espectacle coral a partir d ’ un repertori consensuat i d ’ un equip de músics . Tothom s ’ hi ha d ’ adaptar i ha de treballar en paral·lel i tenint en consideració les altres disciplines . Lluny de ser un escull , la creació en equip acaba sent d ’ una riquesa màxima per a tothom , com expliquen els mateixos artistes implicats .
En el cas d ’ Ullsclucs , el nou espectacle del Projecte Educatiu que revisita la música tradicional catalana , la pedagoga Anna Farrés va haver d ’ assumir el repte de treballar en equip des del confinament : « Com a mestra de música estava acostumada a treballar en grup , però sovint des d ’ un mateix punt de vista . En aquest cas hi havia diferents vessants artístics ». El treball pedagògic comença , en aquest cas , quan el director musical Arnau Obiols envia les peces . « Després , amb la Sònia Gòmez , la directora escènica , vam compartir inquietuds per videoconferència i vam posar en comú què volíem reforçar i què volíem transmetre als nens amb la recuperació d ’ aquest cançoner i d ’ aquestes arrels musicals », segueix Farrés . « El repte era portar als infants de 3 a 8 anys unes músiques que no tenen gaire a prop , perquè no acostumen a escoltar moixaines i jocs de falda ».
Noves maneres de treballar i nous aprenentatges que comparteix la il·lustradora Rebeca Luciani , autora de les aus de l ’ espectacle i llibre disc Tutti fan piu , pel qual va obtenir el premi Junceda . « Ha estat una sorpresa », explica Luciani , « una feina amb un punt de partida molt diferent : primer escoltar la música i documentar-me , però sense veure imatges : volia deixar-me sentir i deixarme portar per la música . Després calia saber què està
Els espectacles del Projecte Educatiu de l ’ Auditori són el resultat d ’ un feina mil·limetrada d ’ engranatge col·lectiu
explicant la música i d ’ on ve : el Tico-Tico , per exemple , es correspon amb una il·lustració amb un accent brasiler , com la cançó ». La il·lustradora explica que , de música , « no en sabia gaire i vaig aprendre un munt de coses sobre ritme , compassos i composició gràcies al treball amb la Marta Roma , directora musical , i la Violeta Amargant , ideòloga i cap del Projecte Educatiu ». Precisament l ’ encàrrec de partida va ser el que va motivar la violoncel·lista i cantant Marta Roma : « Em va engrescar la idea de fer un recull de peces sobre ocells , aus i música ». De seguida va buscar-ne representació en altres llenguatges , sonoritats i cultures : « Vam començar a treballar-hi amb L ' Auditori buscant que hi hagués varietat sonora , d ’ estil i d ’ ocells . Un cop vam tenir aquest punt , va entrar-hi la resta de l ’ equip i va ser un treball conjunt molt engrescador perquè rebia ímputs de diferents disciplines ». I destaca les il·lustracions de Rebeca Luciani i les converses amb la pedagoga com a vies d ’ interpretar i concebre la pròpia feina des de diferents punts de vista , com ara « saber adaptar el cant a l ’ edat dels espectadors ».
Un altre exercici de coralitat i d ’ integració de llenguatges va ser Pica-so . Després de rebre l ’ encàrrec de crear un espectacle basat en la figura de Picasso , el seu director musical , Dani Espasa , va començar a investigar la relació de l ’ artista amb la música i van decidir que hi hauria quatre músics i una ballarina . « Un cop feta la tria de possibles peces musicals , vaig decidir la formació del grup , amb violinista / cantant , clarinet / clarinet baix , guitarra i piano ». En aquest punt , van sumar-hi professionals com el director escènic Enrique Cabrera i Jèssica Pérez , experta en didàctica de la UAB . « Quant a la selecció musical », segueix Espasa , « vam posar en comú quines serien les obres més adequades per al públic fent incidència en la durada de les peces , sempre bastant breus ». L ’ ordre del repertori el van triar « pensant en l ’ alternança dels colors instrumentals i del caràcter de les peces , per tal que quedessin ordenades de manera que l ’ espectacle fluís al màxim i no decaigués l ’ atenció del públic ».
L ’ atenció i la concentració també va preocupar el ballarí i coreògraf Cesc Gelabert , director escènic de Zoom .
146