It ’ s a thin line between love and hate … The Persuaders , 1971
Contraris , però separats per una fina línia molt fàcil de creuar .
Amor i odi condueixen aquesta Temporada de Cambra , protagonistes d ’ una eterna dialèctica de conversa , contraposició i conflicte . La passió amorosa , encimbellada pel Romanticisme com a ideal absolut , pot conviure amb pulsions de destrucció , amb tota una gamma de grisos entremig . A banda d ’ aquesta dimensió , el vincle amb els artefactes físics o sonors és el que condueix la recerca i salvaguarda del patrimoni musical .
La temporada comença emmarcada en l ’ Any Gerhard , que commemora el 125è aniversari del naixement de Robert Gerhard i Ottenwalder , un dels compositors catalans i europeus més importants del segle XX . Aquesta celebració ens acosta un repertori de cançó lírica basada en poemes i melodies tradicionals catalanes i franceses . A banda de la recuperació del patrimoni , en aquestes cançons hi trobarem mil i un vessants de l ’ amor i l ’ odi , amb situacions més suaus i d ’ altres de ben tràgiques . Adulteris , relacions prohibides i violència masclista hi apareixen amb cruesa , un clar exemple de la funció que han exercit durant segles les cançons populars : fer visibles els problemes rellevants de cada societat d ’ una manera molt similar a com ho fan actualment el cinema i les sèries de televisió . El lied o cançó artística beu de les fonts de la cançó popular , l ’ estilitza i la sublima : el Viatge d ’ hivern de Franz Schubert , que ens oferiran Ian Bostridge i Thomas Adès , ens commou i ens transporta al drama amorós del protagonista amb una gran profunditat emocional .
La música coral també hi participa amb dos concerts del Cor VEUS dels Amics de la Unió i el Cor de L ’ Auditori , respectivament . També recollirem els fruits de les col·laboracions entre L ’ Auditori i diverses entitats , com l ’ Associació Joan Manén , Joventuts Musicals de Catalunya , el cicle ECHO ( European Concert Hall Organisation ) Rising Stars o el Concurs Maria Canals .
Un dels plats forts de la temporada és el Festival Emergents , que enguany pren forma de marató de cambra amb sis concerts el mateix dia . Un autèntic banquet musical per descobrir talents locals i internacionals que no són el futur sinó el present . El festival recorre el repertori clàssic sense oblidar l ’ impuls de la creació contemporània amb l ’ estrena nacional d ’ obres de Mark Simpson i de la sueca Tebogo Monnakgotla . Aquest és un punt clau i un tret comú de la programació : la presència femenina en el repertori . No pas en els rols tradicionals d ’ objecte de desig , ideal del sublim o font de patiment i d ’ inspiració , sinó com a compositores i poetesses ; en definitiva , creadores de ple dret . A més de les obres de Monnakgotla , també en sentirem de Lili Boulanger , Jane Vignery , Sofia Gubaidulina , Clara Schumann , Alma Mahler , Ilse Weber , Matilde Salvador , Pauline Viardot o Mariona Vila , algunes sobre poemes d ’ Elisabeth Kulmann o Louise de Vilmorin . El Cor Jove Nacional de Catalunya clou el festival amb un concert en què l ’ obra més antiga data de 2018 , tota una declaració d ’ intencions .
En un solo , en duet o trio , grans intèrprets com Janine Jansen o Nikolai Luganski ens transportaran al gran repertori romàntic amb incursions al segle XX , de Brahms a Rihm i de Schubert a Rakhmàninov . Amb els quartets Hanson , Casals i Altimira torna el quartet de corda , tant amb plantilla clàssica com ampliat a quintet i a doble quartet , per estrenar una obra d ’ encàrrec de Bernat Vivancos , compositor convidat enguany a L ’ Auditori . Un bon final de temporada per reivindicar el paper del quartet de corda com a formació de cambra per excel·lència .
Marisa Ruíz Magaldi
Musicòloga i cap de col·leccions del Museu de la Música
122