AMOR I ODI : ANHELS I QUIMERES
El lligam entre l ’ amor i la música és tan antic com la humanitat . De fet , es fa molt difícil imaginar una música que no hagi estat concebuda , en última instància , com a alguna de les múltiples manifestacions de l ’ amor . Des de la nit dels temps , l ’ amor – a un déu desconegut , al lloc d ’ origen , a la persona estimada , a l ’ anhel impossible – abranda la música i la poesia amb una flama fulgent .
El simfonisme modern neix al segle XIX i esdevé l ’ instrument privilegiat de l ’ esperit romàntic . La plasmació sonora del desbordament de la vida desferma l ’ expressió desesperada , la còlera , el desemparament i el deliri , així com els cims dels plaers immensos i l ’ explosió de la joia més pregona . L ’ amor i l ’ odi , units per una oposició complementària , alimenten el repertori universal d ’ arquetips poètics i literaris , i són una font d ’ inspiració inesgotable per a la imatgeria musical romàntica .
Aquesta temporada , l ’ OBC revisita el gran repertori orquestral a través d ’ un recorregut per la culminació de l ’ expressió romàntica . Els amors tràgics i complexos de Romeu i Julieta , de Dafnis i Cloe , de Xahrazad o de Píram i Tisbe al Somni d ’ una nit d ’ estiu , els trobem tant en la gènesi d ’ obres cabdals del cànon literari com en el corpus simfònic i operístic . Tots ells són , en certa manera , l ’ empremta de l ’ herència clàssica sobre un dels grans tòpics de la condició humana : la tensió entre la realització mundana de l ’ amor – amb fonts que ens porten fins a Teòcrit i Virgili – i la consagració radical de l ’ alteritat sublim , nodrida per l ’ idealisme platònic .
L ’ aliment de l ’ amor sovint és quimèric : somnis , il·lusions i anhels irrealitzables . La figura de la quimera , en la mitologia grega , és un ésser híbrid , complex i fabulós , format per parts de diferents animals i , en alguns casos , amb trets humans . L ’ encarnació de la dualitat entre amor i odi , gènesi i destrucció o realitat i fantasia s ’ encarna magistralment en aquesta criatura , ésser que amalgama la brutalitat amb l ’ èxtasi seductor . L ’ ofici de compositor consisteix a transmutar-se en quimera i jugar amb els registres de l ’ amor , des del desplegament visceral d ’ Aleksandr Skriabin al Poema de l ’ èxtasi o d ’ Igor Stravinsky a La consagració de la primavera , al lirisme sublimat i la tensió latent de les millors pàgines de Gustav Mahler , Johannes Brahms i Piotr Ilitx Txaikovski .
L ’ amor no només és deliri punyent , passió encesa o mite , sinó també germanor , cura i harmonia . Trobem música plena de tendresa i estima pels éssers propers a les Variacions Enigma d ’ Edward Elgar o a l ’“ Idil·li de Sigfrid ” de Richard Wagner , així com a les recreacions dels contes populars d ’ Edward Grieg o Serguei Prokófiev .
El laberint dels afectes i les passions emmarca també dues de les estrenes programades per l ’ OBC : U , de Bernat Vivancos , compositor convidat a L ’ Auditori durant aquesta temporada , i Tres amores oscuros , d ’ Enric Palomar .
Camí de plenitud i de redempció de l ’ existència , de desfici i de vetlla ; perdut , real , impossible , prohibit , innocent o tràgic , l ’ amor és tant el turment com l ’ estat de gràcia que troba en la música el seu lloc natural .
Jordi Alomar Musicòleg
101