Dos dels autors catalans actuals amb més projecció internacional són els protagonistes d ’ una temporada que compta amb la veu com a aparador privilegiat .
Joan Magrané ( Reus , 1988 ) ha estat recentment compositor resident a les principals institucions del país . La seva música arrela en els fonaments de la tradició cultural occidental i , en particular , en l ’ univers de la polifonia renaixentista . L ’ arquitectura intricada de la música de Josquin Des Prez o d ’ Orlando di Lasso és un dels punts de partida d ’ una concepció musical que treballa el contrapunt com a element essencial . El resultat és una sonoritat diàfana , exempta d ’ elements superflus , d ’ expressió continguda i de profunditat geomètrica . Un vocabulari ple de figures suggeridores , minuciosament carregat de sentit a la manera del madrigalisme del Seicento , fa que l ’ ofici de compositor , en el cas de Magrané , s ’ aproximi radicalment a l ’ escriptura i l ’ escansió del poeta . No és casual que la poesia sigui un dels pous que nodreix la seva obra : és constant la presència d ’ Ausiàs March , Pere Gimferrer o Francesc Garriga , bé com a matèria primera textual per embastar un llenç sonor , bé com a companya de vigília . De la mateixa manera , la referència als universos pictòrics de Dürer , Piero della Francesca , Miró o Fortuny és present al llarg de la seva trajectòria .
L ’ estada de Magrané a L ’ Auditori inclou la presentació a Catalunya d ’ Obreda per a orquestra , així com la presentació de Dos motets breus amb el Cor Jove Nacional de Catalunya i l ’ estrena de dos encàrrecs de la mà de l ’ OBC amb el Cor de L ’ Auditori i del prestigiós conjunt Graindelavoix .
Entre la lluminositat i l ’ ascesi , la música de Bernat Vivancos ( Barcelona , 1973 ) és una síntesi de la tradició vocal d ’ encuny religiós i la sonoritat actual . Profundament vinculat a l ’ Escolania de Montserrat , l ’ empremta de l ’ experiència al monestir ha marcat una trajectòria que , després de transcórrer pel Conservatori Superior de Música de París i pel guiatge de Lasse Thoresen a Oslo , ha cristal·litzat en una veu única i inconfusible . En la seva producció , hi conflueixen traces de la música modal de diverses tradicions vocals occidentals i la recerca d ’ una harmonia viva i esplendent , d ’ inspiració espectral . La natura , la presència sonora de la fe i , en definitiva , la bellesa són els puntals que sostenen un món musical particular , poderosament humà i llampant , proper i universal . Al llarg d ’ aquesta temporada , vuit obres de l ’ autor – cinc de les quals en primícia absoluta – permeten accedir a un dels universos sonors més fascinants de l ’ actualitat .
Aquesta temporada és també la cloenda del retrat iniciat l ’ any passat a dues veus ben singulars del panorama internacional : Cassandra Miller i Thomas Adès .
La música de la compositora canadenca Cassandra Miller – una recerca constant sobre les possibilitats de reelaboració del material existent – és un ventall inesgotable de manlleus que impulsa un procés de composició que dissol les referències i els contorns . Tracery , Bel canto o Traveller Song són treballs precisos de dilució a partir de músiques vocals enregistrades .
Thomas Adès s ’ emmarca dins la característica empremta eclèctica i heterodoxa anglesa . La panoràmica de la seva invitació a L ’ Auditori acaba , d ’ una banda , amb l ’ estrena de Märchentänze , concert per a violí i orquestra , encarregat conjuntament per L ’ Auditori , l ' Orquestra Simfònica de la Ràdio Finesa , l ' Orquestra Simfònica Nacional Danesa i la Simfònica de Göteborg , i de l ’ altra , amb la presentació de Winterreise de Franz Schubert amb el tenor Ian Bostridge .
Jordi Alomar Musicòleg
8
Thomas Ades © Marco Borggreve