POEMA DE LA FI II
L ’ amor també era això : un recer en la intempèrie i totes les ventades , després . Descompartir — que vol dir trencar —, i trobar-nos per desfer el cabdell i separar-nos per refer el cabdell sota el cel rovellat de tant mirar-lo . Cosir la nit i descosir-la de dia . No embastar la vida : desbotonar-la . La vida — lloc on es fa impossible viure . L ’ amor — lloc on es fa impossible estimar . Cremar-se les mans amb la neu tan freda que fa gruix davant de la sortida , i tancar les portes de l ’ infern i esperar que n ’ hi hagi prou i que es perdi la malura pels camins enrevessats . Obrir-les després d ’ enyor de flamarada i cridar la paraula vida , la paraula amor , i esperar sempre , sempre esperar que faci eco a les sales buides de l ’ infern que has tornat a obrir . Ser anterior a les paraules , i desaparèixer rere l ’ engolida d ’ una pastilla que et retorna , com una faula , al principi , a un nou recer , a un altre indret desconegut , amb les mateixes ventades que l ’ enfosen : l ’ amor .
La part del foc , Pol Guasch ( Viena , 2021 ). 44è Premi de Poesia Josep M . López Picó