Quan en Boris em parlava d ’ un país on viure , jo sempre em repetia que ell tenia una nostàlgia a dins molt fonda perquè enyorava una cosa que no havia tingut mai , i aquesta és la pitjor nostàlgia que es pot tenir . I quan en parlava sortint d ’ escola amb els altres nois era com si compartissin només un odi , res més – que els unia aquell odi , que els lligava aquell odi –, i jo els veia les venes gruixudes com mànegues on l ’ aigua va a tota pressió ; i no el reconeixia : què dius , Boris ? Amb la veu més greu , com si parlés en públic o davant dels pares . I el notava fràgil , ell tan paó , parlant del passat cap al futur , dos temps que no existeixen . On ets , Boris ? I cridaven junts : « Ràbia , ràbia contra la mort de la llum !» Segur que ho havien llegit en algun lloc , que no s ’ ho havien inventat ells , això , però no ho explicaven . Només repetien la frase , cada vegada més fort . « Ràbia , ràbia , ràbia !» I també deien : « Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran . I la llengua és un foc !»
Napalm al cor , Pol Guasch ( Anagrama , 2021 ) Premi Llibres Anagrama de Novel · la