Wolfgang Amadeus Mozart és molt més que un músic , molt més que un compositor . Mozart és un ideal , és un símbol . I ho és no només per l ’ impacte que la seva obra i la seva persona tingueren , tenen i seguiran tenint sobre la cultura universal , sinó també per la seva complexitat i diversitat , reflex de les més elevades utopies – les que imaginen un món regit per la felicitat i l ’ alegria de viure , per la noblesa d ’ esperit i el nervi de l ’ originalitat – i també dels més borrascosos turments i dificultats . El sol no deix de ser-hi , dalt del cel , també darrere els núvols , per més grisos i espessos que siguin .
De la seva ploma sortiren obres d ’ una jovialitat i vitalitat inaudites , i també d ’ altres que són exemples paradigmàtics del corrent , prefigurador de l ’ estètica del Romanticisme , de l ’ Sturm und Drang , que tanta importància tingué i que allargà la seva ombra de poderosos núvols de tempesta sobre els primers anys del segle XIX i més enllà , com podem escoltar en la música simfònica de la gran compositora parisina Louise Farrenc .
Tot plegat , una manera de fer i d ’ entendre la música i la creació musical que també s ’ imposà en les nostres terres ( potser , això sí , sent l ’ obra de Franz Joseph Haydn la que ens deixà una petja més visible ), com s ’ evidencia en les obres del compositor barceloní Carles Baguer , autor d ’ un corpus de música religiosa i , sobretot , simfònica impressionant i valuós .
Un any més , l ’ Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya suma a les seves forces el bo i millor dels intèrprets i directors mozartians del moment , tant de fora com de casa , per fer enlairar sobre la ciutat l ’ astre rei de la música tot situant-lo sense empetitir-lo , de ple dret , al costat del radiant , fèrtil i anhelat sol de l ’ estiu barceloní .
Joan Magrané Compositor
No es pot passar per alt el pes enorme que el teatre i el pensament dramàtic tingueren sobre tota la seva obra , fos del gènere que fos . Mozart begué ja des d ’ infant , i en abundància , del doll espurnejant de la música escènica italiana ( com també ho feu el seu admirat Christoph Willibald Gluck ), i el seu catàleg operístic – una de les pedres angulars de tot el repertori operístic de tots els temps – significà un pas endavant de gran magnitud per a l ’ afirmació i els futurs i copiosos fruits de l ’ òpera en alemany .
108
Nicola Benedetti © Simon Fowler