Notes al programa
LA GRANDESA DE LA SENZILLESA
Un compositor coneix la seva obra de la mateixa manera que un llenyataire coneix un camí per on ha passat una vegada i una altra ; l ’ oient , però , ha de fer el mateix esforç que si es trobés en un bosc i veiés una planta que no havia vist mai . John Cage ( Silence , 1961 )
La gent no necessita música que no pugui entendre Andréi A . Zhdánov ( discurs , 1947 )
Viatjar a través del subjectivisme i la introspecció en termes musicals podria suposar explorar totes les possibilitats artístiques amb un fi de plenitud expressiva ; quelcom que ens convida , en un ampli món d ’ emocions , a reconquerir un passat preuat o aconseguir un futur meravellós . El penetrant pluralisme i els múltiples principis estètics de les obres que conformen aquest programa li atorguen un ampli caràcter simbòlic molt personal que troba el seu sentit en el que Julián Marías denomina aquesta inseparable però enemiga parella formada per l ’ atzar i la necessitat , entre la qual oscil · lem , governada per la més absoluta llibertat i que habita la nostra imaginació .
Amb un lirisme directe , de contorns clars i sense complicacions que anuncia l ’ època de Cazals o Raffaëli , de la similitud entre el traç del pinzell i de la línia de la melodia , de la llum i del color , la « Cançó sense paraules , op . 109 » de Felix Mendelssohn va ser composta poc abans de l ’ inici d ’ un estat d ’ ànim que ell mateix va definir com a « gris sobre gris ». Enllaça amb la projecció poètica de la tradicional « Scarborough fair », agent de conversa reflexiva de característics ressons medievals i que , juntament amb les harmonies seductores del folklore americà de principis del segle XIX de « Shenandoah », que la compositora Caroline Shaw va recrear per a tots dos intèrprets — tal com explica la pianista Kathryn Stott —, evoca la profunditat i la imperfecció humanes amb els seus jocs de tensions i l ’ allunyament de tots els models .
Quan Jean Sibelius va lliurar « Va ser un somni ? núm . 4 , op . 37 » a la seva