present el mateix Yo-Yo Ma , qui apunta que Rostropóvitx hi va fer alguns canvis amb l ’ aprovació de Piazzolla .
Es conforma , així , un programa en el qual tècnica i ànima es troben i en el qual l ’ aspecte mecànic no se separa de l ’ espiritual en cap moment . Música per a la ment i el cor , fruit del veritable ofici i de la intuïció , de l ’ exuberància i de l ’ irresistible encant que poden assumir-se com a exemples que demostren la facultat d ’ una artesania consumada i en la qual les formes i estructures més breus també disposen de la destresa per unir un llenguatge més seriós i un altre de més popular amb criteri , sensibilitat i coneixement . I és que , en el món en què vivim , cada vegada més complex , incert , canviant i desafiador , aquestes pàgines ens conviden a buscar aquesta meta imaginària a la qual es va referir el poeta Novalis quan considerava la música fora de tota concreció lingüística i fins i tot conceptual . Música que ens descobreix un món psicològic infinit , en general ombrívol i melancòlic , en constant conflicte però que alhora suposa una suggeridora crida a l ’ observació i a l ’ aprenentatge , que , actualitzant i adaptant les paraules de Pablo Neruda , ens fa feliços « pels quatre costats del cor , caminant , dormint o escrivint ». A nosaltres , avui , aquesta tarda i aquí , escoltant .
María del Ser