Perifèria
CristianismePostmodernitatGlobalització
Entre racionalitat i populisme
Òscar Ribas Reig
En ensorrar-se la Unió Soviètica al co-
mençament de la dècada dels anys 90
del segle passat aflora, en el món occi-
dental, una manca de confiança esta-
ble entre els electors i els polítics. Fins
aleshores es veia el comunisme com
una amenaça per Occident, i la majo-
ria de electors de cadascun dels estats
s’identificava amb un partit marxista o
amb algun altre que se li oposava, i li
romania fidel a l’hora de donar-li suport
electoral. Avui, diluïda pràcticament la
ideologia marxista i amb l’afebliment de
les ideologies històriques, cada vegada
són més nombrosos els votants que en
cada elecció canvien el seu vot. Les en-
questes d’opinió demostren l’increment
del nombre de persones que refusen
identificar-se amb un partit en concret.
part de la societat francesa, avui es troba
encongit a l’entorn d´un aparell obsolet”.
Si cada dia més els ciutadans desestimen
d’adherir-se a òrgans que se suposa que
són els principals actors del sistema polí-
tic, ¿quina incidència té aquesta desafec-
ció sobre la “legitimitat” de la democràcia?
Si a Europa els partits són les institucions
que inspiren menys confiança vol dir que
la situació és greu. ¿Com és que els ma-
teixos partits solament se’n preocupen de
manera esporàdica?
Aquesta desafecció es fa encara més
evident estudiant les xifres dels afiliats.
Segons David Van Reybrouck (Tegen
verkiezingen, Actes Sud, 2013), en els
estats membres de la Unió Europea so-
lament el 4,65% de mitjana dels electors
estan afiliats a un partit. El conegut perio-
dista Alain Duhamel, el 28 d’octubre del
2018 escrivia al diari francès Liberation
que “els partits polítics clàssics no són res
més que la resta del que van ser. El Partit
Comunista va tenir 700.000 afiliats a Fran-
ça. Avui no arriba ni a la dècima part. No
fa massa temps va estructurar una bona
Pel que fa a la ciutadania no afiliada suc-
ceeix el mateix. En els darrers trenta anys
s’ha accentuat l’onada de despolititza-
ció sense perdonar cap categoria social.
Molts ciutadans confessen sentir-se poc
seduïts per la vida política. No els inte-
ressa llegir els programes electorals, re-
butgen la “classe política” i es malfien de
qualsevol partit polític. Avui, fins i tot en un
país amb una llarga tradició democràtica
com França, quatre francesos de cada
87