POBLE DE VENT I FUSTA | Page 10

Cargol treu banya El fagot és qui l’interpreta des de l’angle de darrere de casa seva. Quan acaba la cançó, els músics amb els seus instruments fan uns sons amb efectes especials que ens transporten cap a una ambientació marítima. Per aconseguir millor aquest ambient, s’hi afegeix un nou instrument, el bastó de pluja. Dansa jamaicana. A. Gumí L’ambientació sonora anterior serveix de preàmbul per a aquesta dansa. El bastó d’aigua es manté i continua acompanyant-nos durant tota la dansa. L’estructura d’aquesta obra és molt simple: cada instrument es fa càrrec d’un tema que va repetint. L’entrada dels temes és progressiva, de manera que cada vegada se’n superposa un de nou, fins a quatre, i això produeix un efecte conjunt de cànon. El fagot, l’instrument que ha interpretat la cançó del Cargol treu banya, és qui ara inicia la peça —primer tema. De forma progressiva, s’hi van afegint tots els altres instruments segons l’ordre següent: els dos clarinets, la flauta travessera i l’oboè. Des de l’inici fins que han entrat tots els instruments, els músics van voltant pels passadissos exteriors. Quan l’oboè i el fagot es queden sols, aquests dos músics passen als passadissos centrals, i és un bon moment per veure i sentir els respectius timbres. Al final de la peça, es tornen a reproduir els sons ambientals des de l’inici. Quinze són quinze La flauta travessera interpreta aquesta cançó des de l’angle de darrere de la casa. Cançó sefardita Un reguitzell de banderetes de colors en forma d’estrella de David es col·loca per sobre de la plaça central com una imatge al·legòrica de l’obra que s’interpreta. Quant a la construcció, aquesta cançó s’assembla molt a la Dansa jamaicana que s’acaba de sentir. Es tracta d’una melodia inicial que es va repetint i una entrada successiva de temes interpretats per diferents instruments que s’hi van afegint. A nivell escenogràfic, aquesta progressió-acumulació és molt fàcil d’apreciar perquè els instrumentistes es van incorporant d’un en un a l’escena que es desenvolupa a la plaça central. Inicien l’obra la flauta travessera, que fa el tema, i la guitarra, que acompanya; després, en les repeticions successives, cada instrument, partint de casa seva, s’hi va afegint amb l’ordre següent: clarinet, flauta oboè i fagot. Mentre toquen, els músics fan petits moviments en l’espai. Al final de la peça, es queden ajupits al centre en forma de rotllana. Shalom. Tradicional hebraica* Partint de la posició anterior, la guitarra marxa a poc a poc, el clarinet s’aixeca i la resta s’asseu a terra fent rotllana. El clarinet comença a interpretar la primera part de l’obra fent petits moviments al mig de la rotllana d’acord amb el seu caràcter tranquil i pausat, després s’hi afegeix l’altre clarinet. En la segona part de la peça, s’hi afegeix el fagot, i com que el tempo és més ràpid els moviments corporals dels músics també són més vius. Aquesta segona part és una altra bona ocasió per observar visualment i escoltar el so del clarinet i el fagot, i també per sentir la simultaneïtat sonora de la melodia dels clarinets amb l’acompanyament del fagot. 9