apropiació sinó un enriquiment que, sense adonar-se'n, obeïa a una tendència estètica
de la seva pròpia època.
Des del punt de vista de la tècnica, allí on renovà de forma més decisiva el llenguatge
fou en l'harmonia, l'orquestració i la concepció dels vincles entre paraula i música.
La cançó. L'ambient simbolista començà a ser-hi present i, alhora, les renovacions
harmòniques i melòdiques mostraven l'originalitat del compositor. Una de les
preocupacions de Debussy, palpable també en el cant, era la sonoritat. Buscava un so
'llunyà', o sonoritats de sordina al piano.
PIERROT
Entre el 1880 i el 1892 compongué una sèrie d’obres per a veu i piano: Quatre chansons
de jeunesse (Pantomime, Apparition, Clair de lune i Pierrot), que s’emmarquen dins de
l’obra Fêtes galantes, basada en poemes de Verlaine i d’altres. Es considera una obra
d'orientació classicitzant.
Le bon Pierrot, que la foule contemple,
ayant fini les noces d'Arlequin,
suit en songeant le boulevard du Temple.
Une fillette au souple casaquin
en vain l'agace de son oeil coquin;
et cependant mystérieuse et lisse
faisant de lui sa plus chère délice,
la blanche lune aux cornes de taureau
jette un regard de son oeil en coulisse
à son ami Jean Gaspard Deburau*.
Théodore Faullin de Banville (1823-1891)
El bon Pierrot, que contempla la multitud,
en acabar el casament d'Arlequí,
Vaga pensatiu pel boulevard del Temple.
Una nena amb una brusa lleugera
en va sedueix amb els seus ulls de bergant;
i mentrestant, misteriosa i brillant,
convertir-la en el seu més estimat delit,
la lluna de color blanc amb banyes de brau
fa una mirada en secret
al seu amic Jean Gaspard Deburau *.
*Jean-Gaspard Deburau: famós mim francès (1796-1846)
7 ) ANTONIN DVORÁK (Nelahozeves, Bohèmia, 1841 – Praga, 1904)
De nen va aprendre a tocar el violí, el piano i l’orgue, i li agradaven molt les
cançons.
Al 1873 es va fer molt conegut amb la publicació de la primera col·lecció
de danses eslaves.
Al 1884 va viatjar per Gran Bretanya on va tenir molt d’èxit. I després
se’n va anar als Estats Units on va ser director del Conservatori de Nova York.
Dues de les seves obres més conegudes, la simfonia núm. 9 (Simfonia del Nou Món) i el
quartet en fa major (Quartet americà) les va compondre quan era a Amèrica.
Es va dedicar a escriure tota mena de música: 9 simfonies, diverses obres per a piano,
les col·leccions de danses eslaves, diverses òperes, entre d’elles, Rusalka (1901), alguns
poemes simfònics, música de cambra, oratoris, cantates, misses, cançons per a piano i
cor, i tres concerts, un d’ells per a violoncel que es considera un dels més bonics del
repertori romàntic.
La seva música té exuberància orquestral, melodies bellíssimes, ritmes brillants i molta
imaginació musical. És fàcil sentir-hi la música popular bohèmia.
34