SCHLIESSE MIR DIE AUGEN BELDE
Poema de Theodor Storm (Husum,1817 – Hademarschen,1888)
Música d’Alban Berg: primera versió 1900 - segona versió 1925
Schließe mir die Augen beide
Mit den lieben Händen zu!
Geht doch alles, was ich leide,
Unter deiner Hand zur Ruh.
Und wie leise sich der Schmerz
Well um Welle schlafen leget,
Wie der letzte Schlag sich reget,
Füllest du mein ganzes Herz.
Tanca’m els ulls amb les mans,
perquè tots els meus mals
s’apaguen sota la teva mà.
I mentre les penes,
ona a ona, s’adormen,
fins al darrer batec,
el cor m’omples de joia.
Heus aquí l’estructura de sèries dodecafòniques que feu servir Alban Berg en aquesta
obra:
Schlies-se mir die Au-gen bei-de
mit den lie-ben Han-den zu;
3 6 10 11 5 4 0
1-P(5): 5 4 0 9 7 2 8 1
geht doch al-les was ich lei-de,
un-ter dei-ner Hand zur Ruh.
9
7 2 8 1 3 6 10
11 5 4 0 9 7 2
Und wie lei-se sich der Schmerz
Well um Wel-le schla-fen le-get
5
4 0 9 7 2 8 1 3
2-P(5): 8 1 3 6 10 11
wie der letz-te Schlag sich re-get, ful-lest du mein gan-zes Herz.
6 10 11 5 4
0 9 7
2 8 1 3 6 10 11
CONCERT PER A VIOLÍ IORQUESTRA “A la memòria d’un àngel”
Extret del blog: http://jordicos.blogspot.com/2006/06/lltima-frontera.html
El Concert per a violí, d'Alban Berg fou compost a la memòria de la filla d'Alma Mahler, Manon GropiusEl sistema dodecafònic ideat per Schönberg, mestre de Berg, sembla a primer cop d'ull
una apologia de la democràcia. Cap nota no domina sobre les altres, sinó que el
compositor crea una sèrie -ordenant al seu gust les dotzes notes de l'escala cromàticaque constituirà el fil conductor de tota l'obra. Berg idearà per al concert de violí una sèrie
d'una fragilitat esfereïdora. La fragilitat de Manon. Fixeu-vos en les quatre notes finals,
perquè la seva missió no és només fer gruix per a completar l'escala cromàtica: tenen
una justificació molt ref(v)erencial, i que ens serà revelada en el capvespre del concert.
Una sèrie en la frontera entre la tonalitat i la seva absència. A les acaballes del concert,
l'acceptació del destí. Les quatre darreres notes de la seqüència original de Berg són les
quatre primeres notes d'un cant a l'eternitat, el coral compost per Bach Es ist genug, so
nimm, Herr, meinem Geist. Mal traduït: Ja n'hi ha prou, per tant, Senyor, pren el meu
esperit. Una ref(v)erència al mestre. Escolteu el tema cantat pel violí solista, amb el coixí
harmònic de la seqüència de Berg, i, després, en el so de vidre transparent dels clarinets
-una imitació del registre aflautat de l'orgue- amb l'harmonització original de Bach. Una
frontera entre el passat i el futur.
31